Quan arriba la calor, la síndria acostuma a acabar tallada a daus o convertida en un granissat, però també pot servir de base per preparar un gelat casolà molt vistós sense necessitat de motlles ni màquina. La gràcia d’aquesta recepta és que la mateixa rodanxa de fruita funciona com a recipient, es buida parcialment, es barreja la polpa amb nata muntada i es torna a omplir abans de congelar-la. El resultat recorda una síndria real, especialment si s’hi afegeixen petites perles de xocolata com si fossin les llavors. És una preparació fàcil i refrescant, tot i que la presència de nata i endolcidor fa que sigui unes postres i no simplement fruita congelada.
Un gelat natural per gaudir a l'estiu
La rodanxa de síndria substitueix qualsevol motlle
Per començar, cal tallar una rodanxa gruixuda de síndria, preferiblement d’uns quatre o cinc centímetres. Abans d’obrir la fruita, s’ha de rentar bé l’escorça sota l’aixeta i assecar-la, ja que el ganivet podria arrossegar cap a la polpa la brutícia acumulada a l’exterior. La rodanxa ha de conservar l’anella verda sencera, perquè serà l’estructura que mantindrà el gelat unit una vegada congelat.
Amb una cullera, es retira la polpa intentant no trencar l’escorça. Cal eliminar les llavors negres, si n’hi ha, i triturar la síndria fins a obtenir un puré fi. Si deixa anar molta aigua, es pot passar breument per un colador. No convé pressionar-la massa, perquè també perdria una part del sabor, però retirar l’excés de líquid ajuda a evitar que el gelat quedi ple de cristalls.
En un bol ben fred, es munten 200 mil·lilitres de nata amb dues o tres cullerades de sucre, mel o l’endolcidor preferit. La nata ha de tenir prou matèria grassa perquè mantingui el volum. Quan formi pics suaus, s’hi incorpora el puré de síndria a poc a poc, amb moviments envoltants. Es pot afegir una mica de colorant vermell, però és completament opcional: una síndria madura ja aporta un color rosat natural.
Congelar tota la nit i tallar-la com una síndria real
L’anella d’escorça es col·loca sobre una safata coberta amb paper de forn. A continuació, s’omple amb la barreja fins a arribar gairebé a la vora. Per imitar les llavors, s’hi reparteixen perles o trossets petits de xocolata negra. És millor no exagerar-ne la quantitat, perquè han de donar un toc cruixent sense tapar el gust fresc de la fruita.
La preparació necessita un mínim de set o vuit hores de congelador, encara que el més pràctic és deixar-la tota la nit. Convé cobrir la safata o guardar-la dins d’un recipient gran i tancat perquè no absorbeixi olors. Quan arribi el moment de servir-la, s’ha de deixar reposar entre cinc i deu minuts a temperatura ambient. Així recuperarà una textura més cremosa i serà molt més fàcil de tallar.
El gelat es pot dividir en triangles, conservant l’escorça com si fossin talls de síndria. No necessita motlles, pals ni equipament especial, i permet aprofitar una fruita madura abans que es faci malbé. La clau és controlar l’aigua de la polpa, muntar bé la nata i respectar el temps de congelació. Amb una rodanxa de síndria, nata, una mica d’endolcidor i xocolata, es poden preparar unes de les postres més fàcils i sorprenents de l’estiu.