Madrid, 3 d’octubre de 1939. L’almirall Salvador Moreno Fernández, ministre de Marina del segon govern del règim nacionalcatòlic franquista, distingia amb la Creu de Primera Classe del Mèrit Naval el civil Vicente Tato Cabado, pels seus “desinteresados y especiales servicios prestados a la Marina durante la guerra”. Tato Cabado era condecorat per facilitar el seu nomenament com a secretari de Moreno. Aquesta circumstància no passaria de la categoria de simple anècdota, si no hagués estat perquè marcava l’inici de l’ascens polític de Tato Cabado en la jerarquia del règim franquista i de la seva curiosa relació amb l’aparició de la carn de balena als mercats de Barcelona. Quin paper va jugar Tato Cabado en la implantació d’aquella curiosa, exòtica i innovadora pauta alimentària?
Des de quan, els humans, mengen carn de balena?
Tato Cabado no seria el precursor de l’oferta i el consum de carn de balena. La investigació arqueològica ha provat que el consum de balena (carn, greixos) remunta a la prehistòria; i més concretament, durant l’etapa central del neolític (fa uns 6.000 anys). Les comunitats humanes de la façana atlàntica europea havien desenvolupat tècniques de cacera de balenes; consistents, bàsicament, a empaitar el cetaci amb unes embarcacions petites –però molt maniobrables– conduir-lo cap a la costa, embarrancar-lo als bancs de sorra i matar-lo a cops d’arpó. Però, la cacera extensiva amb un criteri comercial, no començaria fins a les acaballes de l’edat mitjana (segle XV), quan la recuperació demogràfica posterior a la Pesta Negra (1348-1351) requeria l’obtenció de recursos alimentaris proteínics més enllà de les vies tradicionals.
Queda clar que Tato Cabado tampoc seria l’iniciador de la cacera comercial de la balena. Les fonts documentals i la investigació historiogràfica posen en relleu l’aparició i consolidació d’una activitat balenera que es desenvoluparia, especialment als ports bascos durant els segles XV i XVI, i que esdevindria la més lucrativa del món de la pesca. Els baleners bascos projectarien i desenvoluparien un potentíssim aparell de pesca capaç de navegar –per la via nord, a través d’Islàndia i Groenlàndia– fins als grans caladors de cetacis de Terranova. La pesca de la balena i la comercialització, a gran escala, de la seva carn i dels seus greixos, transformaria radicalment la fesomia econòmica i social dels ports bascos; i transportaria el món basc (la Biscaia hispànica i el Labourt anglo-aquità i després francès) cap a la modernitat.
Qui era Tato Cabado?
En primer lloc, hem de dir que sorprèn l’escassa informació relativa a un personatge que va tenir un paper polític rellevant durant els primers anys del règim nacionalcatòlic franquista. Més enllà de la condecoració que li obria la porta a la secretaria del ministeri de la Marina, consignada al Boletin Oficial del Estado (BOE) –número 289, de 7 d’octubre de 1939, pàgina 5632; i que, probablement, només era el pretext per a aplanar-li el camí fins al despatx de Madrid– no tenim masses més dades. Però, en canvi, la investigació historiogràfica recent sí que ha pogut traçar el recorregut d’aquest gallec nascut a cavall dels segles XIX i XX; i explicar la seva carrera política i la relació entre el càrrec que va exercir (secretari de Marina) i l’oferta i el consum de carn de balena als mercats de Barcelona.
El paisatge de postguerra, facilitaria la introducció d’aquest aliment de gran valor proteínic en la dieta d’aquelles famílies que s’ho podien permetre. Però mai no es consolidaria en la cultura gastronòmica de la capital catalana
Què passava a Barcelona quan arriba la carn de balena?
Quan Tato Cabado és condecorat i, tot seguit, nomenat secretari de Marina (octubre, 1939); Barcelona vivia la pitjor etapa de la postguerra. Cinc mesos abans (maig, 1939) s’havia declarat una epidèmia de tuberculosi, que es perllongaria per espai d’un any i que acabaria costant la vida –oficialment– a 2.000 barcelonins, tot i que la investigació historiogràfica moderna eleva aquesta xifra fins a 10.000. L’Ajuntament de l’època, presidit per Miguel Mateu Pla– popularment i despectivament “Mateu dels ferros”– declarava, públicament, que no tenia recursos econòmics per a fer front a aquella emergència. La Barcelona de l’època era la de les “tres emes” (misèria, malalties, mort); i les dramàtiques “cues de racionament” esdevenien l’element dominant del seu paisatge sociològic.
La investigació historiogràfica explica que Tato Cabado coneixia el negoci de la cacera de la balena de la seva època a A Coruña; un port que, a inicis del segle XX, ja era el punt d’intersecció entre els pescadors portuguesos, els intermediaris gallecs i els importadors japonesos. No obstant això, la mateixa investigació revela que la iniciativa la van prendre els intermediaris gallecs del negoci de la balena, molt ben relacionats –per diverses raons– amb el règim nacionalcatòlic franquista. Allò que podríem anomenar el “lobby de la balena” va contactar i “reclutar” Tato Cabado amb l’objectiu d’introduir la carn de balena en el mercat alimentari espanyol de l’època. I els mercats de Barcelona serien la “pedra de toc” d’aquesta estratègia: si funcionava a la capital catalana, s’expandiria a la resta de l’Estat espanyol.
Quina va ser la resposta dels barcelonins amb l’oferta de carn de balena?
A l’inici, el paisatge de postguerra, facilitaria la introducció d’aquest aliment de gran valor proteínic en la dieta d’aquelles famílies que s’ho podien permetre. Però mai no es consolidaria en la cultura gastronòmica de la capital catalana. I la prova ens la presenta, de nou, la investigació historiogràfica. Superada la fase més dura de la postguerra (el règim franquista ja havia signat els Tractats Bilaterals amb els Estats Units, que posaven fi al bloqueig internacional d’Espanya); Joan Alern, paradista del Mercat de Santa Caterina, sol·licitava la revocació de l’autorització governativa de venda de carn de balena (octubre, 1954). Alern, probablement el darrer “carnisser de balena” de Barcelona, renunciava a un producte que mai no havia generat entusiasme i retornava a la venda de la tradicional carn de vedella.