Andrinópoli planteja un espai transicional entre exhibició i construcció: un lloc on l’espectador ha de treballar perquè l’obra existeixi, tot explorant els conceptes de resistència, negociació, narrativa i diàleg.
L’historiador Esteve Paluzie i Cantalozella, al seu llibre Olot. La seva comarca, els seus volcans extingits, destaca la fama que el tint vermell d’Andrinópoli va atorgar a Olot, gràcies a la puresa de les seves aigües, que atreien fabricants de tot Catalunya. Aquest pigment s’obtenia mitjançant un procés complex que incloïa ingredients com greixos, orina i sang animal.
La instal·lació explora el significat del vermell als teixits i el seu rol històric en les estructures de poder, on el color s’utilitzava per marcar jerarquies econòmiques i polítiques que, igual que en l’actualitat, es perceben com a inamovibles. Tot això mentre els espectadors broden un paisatge bucòlic olotí.
Comparteix
