Carregant...

El català és una llengua amb una gran riquesa dialectal i presenta diferències de vocabulari i pronunciació segons el territori. Algunes expressions són molt habituals en determinades comarques, però poden resultar desconegudes per als parlants d'altres zones. Precisament, aquesta diversitat és la protagonista d'un dels últims vídeos de Plataforma per la Llengua. Allà, la creadora de contingut Andrea Flaissier repassa cinc paraules i expressions característiques de Girona que formen part de la parla quotidiana de molts gironins.

De 'llenga' a 'carrota': així parlen a Girona

L'organització, que va posar en marxa el seu canal de TikTok per combatre la catalanofòbia i fomentar l'ús del català entre els més joves, publica continguts setmanals per acostar la llengua a les noves generacions. En aquesta ocasió, Flaissier proposa descobrir algunes particularitats del parlar gironí i convida els usuaris a identificar expressions que potser no coneixien.

La primera paraula que destaca la creadora és llenga, una forma que alguns parlants utilitzen en lloc de llengua. També esmenta l'expressió la fred, en femení, i no el fred, que considera una de les particularitats més representatives de Girona. Una altra de les paraules que apareixen al vídeo és carrota, que es fa servir per referir-se a la pastanaga. També hi ha plaja, una variant de pronunciació de platja.

La cinquena particularitat té a veure amb la terminació de determinades formes verbals amb una t final. Flaissier posa com a exemples expressions com no ho trobot o no arribot, que identifica com una característica molt gironina. Aquesta manera de parlar també es va fer coneguda a través de les compareixences de l'exconsellera i portaveu del Govern Patrícia Plaja, natural de Begur.

Els comentaris obren el debat entre els gironins

El vídeo també ha servit perquè els seguidors comparteixin altres paraules que consideren pròpies del territori. Entre les aportacions apareixen fressa, en el sentit de soroll, aiga en lloc d'aigua, i abricoc en comptes d'albercoc. Una usuària, fins i tot, defensa que tomata és una de les paraules més genuïnament gironines.

Tanmateix, no tots els exemples han generat consens. Alguns usuaris han matisat que llenga pot fer referència a l'òrgan muscular de la boca i no necessàriament a l'idioma. Altres consideren que carrota és més pròpia de l'Empordà i expliquen que a Banyoles no és una paraula gaire coneguda. També hi ha qui apunta que a Sant Feliu de Guíxols s'utilitza estafanòria per parlar de la pastanaga. En canvi, altres participants recorden que carrota també es fa servir en territoris com el Pallars i Andorra.

Les reaccions demostren que la diversitat lingüística no s'acaba en les grans divisions dialectals, sinó que també es manifesta entre pobles i comarques veïnes. Una riquesa que les iniciatives de divulgació lingüística volen fer valdre, especialment entre els parlants més joves.