Les llengües evolucionen constantment, però en aquest procés sovint es perden paraules i expressions que durant generacions han format part del llenguatge quotidià. El català no n'és una excepció. Moltes dites populars que abans se sentien habitualment a les llars, als mercats o als carrers han anat desapareixent de les converses diàries, sobretot entre les generacions més joves. Tot i això, lingüistes i divulgadors coincideixen que recuperar aquestes expressions és una manera de preservar la riquesa cultural i la identitat de la llengua.
Algunes expressions catalanes que hem de recuperar
Una professora de català ha compartit a xarxes un vídeo amb les expressions que encara sobreviuen. Hi destaquen algunes com això rai, una fórmula per restar importància a un problema o indicar que una situació té fàcil solució. També és menys habitual sentir ras i curt, equivalent a dir les coses de manera directa i sense embuts.
Una altra expressió tradicional és de mira’m i no em toquis, que s’utilitza per descriure alguna cosa delicada, fràgil o que sembla destinada només a ser observada. En la mateixa línia de les dites populars trobem avall que fa baixada, emprada quan una acció resulta fàcil o quan algú es deixa portar sense oposar resistència.
El català, una llengua rica en expressions
El català conserva també un ampli repertori de frases fetes carregades d’humor i saviesa popular. Bufar i fer ampolles continua sent una manera gràfica de referir-se a una tasca molt senzilla. Mentre que n'hi ha per llogar-hi cadires expressa sorpresa davant una situació absurda o extraordinària.
Altres dites tenen un origen més antic, però mantenen la seva vigència. De Jordis, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases recorda que a tot arreu hi ha persones de tota mena. Per la seva banda, tal dia farà un any serveix per relativitzar una situació o recordar que el temps passa ràpidament.
Expressions com baixar de l’hort o baixar de la figuera continuen descrivint aquelles persones que no s’assabenten del que passa al seu voltant. També es manté viva qui té padrins es bateja, una crítica irònica als avantatges que poden obtenir algunes persones gràcies als seus contactes o influències. En l’àmbit laboral i social, encara és habitual sentir tallar el bacallà per referir-se a qui mana o pren les decisions. En canvi, duros a quatre pessetes s’utilitza quan una oferta sembla massa bona per a ser certa.
N'hi ha per a tots els gustos i situacions
Hi ha altres expressions que formen part del patrimoni col·lectiu català des de fa dècades: s’ha acabat el bròquil, quan una situació arriba al final, o oli en un llum, per indicar que alguna cosa funciona perfectament. Així mateix, destaca a cada bugada perdem un llençol, una reflexió sobre les pèrdues acumulades amb el pas del temps.
També mereixen ser reivindicades dites com tanta roba i tan poc sabó, que denuncia la manca de resultats malgrat els esforços, campi qui pugui, sinònim de desordre i confusió, i bon vent i barca nova, una expressió contundent per acomiadar algú o deixar enrere una situació indesitjada. Recuperar aquestes expressions no és només una qüestió de nostàlgia. És una forma de mantenir viu un llegat lingüístic que explica la història, l’humor i la manera d’entendre el món de generacions de catalanoparlants.