Per culpa del castellà ja no podem follar. No t'espantis, ara m'explico, el verb follar per referir-se a fer l’acte sexual és un castellanisme que s’ha acabat acceptant.
Abans del 1950 tothom en deia cardar o altres sinònims segons la zona com boixar, sucar o barrinar. Però el verb follar no és que no existís en català, és que volia dir una altra cosa. Follar vol dir Trepitjar el raïm per fer-ne vi.
Però què passa, que per culpa que en castellà follar vol dir fer l’acte sexual, i encara més, que s’hagi admès en català, ha fet que ja no diguem follar amb el significat original perquè ens sona malament. Frases tan naturals que antigament es deien en època de verema com demà follarem o dijous anirem a follar, si les dius ara, la gent pensa una altra cosa.
I això també afecta el verb fullar amb u, que vol dir que els arbres treuen fulla. Ara si dius Els cirerers ja han fullat, la gent et mirarà de manera estranya.
I fins i tot hem deixat de dir pasta fullada per passar a dir pasta de full, només perquè oh, fullada sona malament. Catalans, deixem-nos romanços i tornem a follar.
Llengua
Per culpa del castellà ja no podem follar
El fet que s'hagi acceptat el verb "follar" en català ha provocat que el deixem de dir en el seu significat original
Roger Balmes
Barcelona. Dimecres, 15 de juliol de 2026. 05:30
Temps de lectura: 1 minut
Barcelona. Dimecres, 15 de juliol de 2026. 05:30
Temps de lectura: 1 minut