Els boscos de Catalunya amaguen moltes històries antigues que malgrat el pas del temps, encara captiven a la ciutadania. De fet, hi ha una criatura fantàstica amagada entre els boscos catalans la qual enamora als aficionats a aquestes històries. Vigila si te'ls trobes, poden marcar un abans i un després a la teva vida.
La història de les criatures fantàstiques dels boscos catalans
Poques criatures fantàstiques són tan desconegudes i inquietants com la dels percolets que habiten en zones boscoses del Pirineu, les Guilleries i alguns indrets del Montseny. Malgrat que durant dècades semblaven simples contes explicats a la vora del foc, els relats sobre la criatura fantàstica amagada entre els boscos catalans han tornat a despertar l’interès d’investigadors i excursionistes.
Els percolets són descrits com a éssers petits, d’entre mig metre i un metre d’alçada, amb pell fosca i ulls brillants que reflecteixen la llum de la lluna. Segons la tradició oral, acostumen a aparèixer entre la boira o darrere dels arbres més antics del bosc. Diversos testimonis asseguren haver sentit xiuxiuejos estranys o petites rialles durant caminades nocturnes, especialment en zones poc transitades.
La llegenda explica que els percolets no són necessàriament perillosos, però sí molt entremaliats. Els pastors antics afirmaven que aquestes criatures canviaven els camins de lloc, amagaven eines o feien perdre els viatgers durant hores. Segons la superstició, mirar directament un percolet podia provocar desorientació i fer que una persona caminés en cercles sense trobar la sortida del bosc.
Una llegenda que continua viva
En els darrers anys, les xarxes socials han contribuït a recuperar aquesta història. Diversos vídeos compartits per excursionistes mostren ombres petites movent-se ràpidament entre els arbres o sons estranys enregistrats durant la nit. Tot i això, no existeix cap prova científica que confirmi l’existència dels percolets. Els experts en folklore consideren que aquestes criatures formen part del ric imaginari popular català, igual que els minairons, les dones d’aigua o el dip.
L’antropòloga cultural Marta Vilaseca explica que aquestes llegendes servien antigament per advertir dels perills del bosc. “Eren històries útils perquè els infants no s’allunyessin sols i perquè la gent respectés la natura”, assegura. Tot i això, reconeix que molts pobles encara mantenen viva la tradició i organitzen rutes nocturnes inspirades en els percolets.
Alguns habitants del Montseny afirmen que encara avui és possible notar la seva presència en nits especialment silencioses. Diuen que, quan el vent s’atura de cop i els ocells deixen de cantar, és millor abandonar el camí i tornar enrere. Realitat o simple mite, els percolets continuen fascinant els amants de les llegendes catalanes. I si algun dia camines sol per un bosc espès i tens la sensació que algú t’observa entre les branques, potser valdrà més no mirar gaire estona.