Quan cau l’agost i la calor s’enganxa a la pell, a Cervera no només arriben les últimes nits d’estiu, sinó que també s’hi desferma la màgia, el foc i la disbauxa. Les parets de pedra de la ciutat comencen a tremolar, i entre carrerons i places es desperta una energia antiga, tel·lúrica, com si alguna cosa estigués a punt de sortir del subsol... I sí: torna l’Aquelarre. Durant un cap de setmana, Cervera deixa de banda la rutina i es transforma en un escenari únic on bruixes, bèsties i dimonis prenen el protagonisme. L’espectacle, el foc, la música i la pólvora envaeixen la ciutat en una de les festes més singulars i esbojarrades del calendari català. Si no hi has estat mai, prepara’t: aquí no es ve a mirar, es ve a xalar —i a suar!.
Enguany la capital de la Segarra es transformarà en la capital del foc i les bruixes el cap de setmana del 29 al 31 d'agost i es podran veure actuacions musicals com la de Buhos. La novetat d'aquest 2025 és que l'espectacle central de l'Aquelarre de Cervera tindrà com a fil conductor els personatges de l'obra la Flauta Màgica de Mozart sota la direcció artística d'Alea Teatre. L'acte central girarà al voltant dels personatges de l'obra la Flauta Màgica i el viatge fosc i tenebrós que la Reina de la Nit es veurà obligada a fer per recuperar la seva filla, alhora que reivindica el poder dels plaers i les baixes passions que imperen a Cervera el darrer dissabte d'agost.
Una festa que neix de la protesta
Ara que coneixem les novetats d'enguany, pot ser que expliquem alguns detalls d'aquesta festa tan peculiar que les cerverines i cerverins esperen amb candeletes tot l'any. L’Aquelarre de Cervera, celebrat cada últim cap de setmana d’agost des de 1978, és una festa singular que transforma la ciutat en la capital del foc, la música i l’esoterisme al cor de les Terres de Ponent. El va crear l’Assemblea de Joves com a resposta a una festa de barri que no els van deixar fer; l’esdeveniment va brotar des del Carreró de les Bruixes i aviat va transcendir espais per convertir-se en un referent festiu i cultural a tot Catalunya.
La festa combina pirotècnia, música, rituals i espectacle, i cada edició segueix una dramatúrgia única centrada en el Mascle Cabró, que inicia la cerimònia amb l’encesa de la façana de la Universitat, seguida del Ball de la Polla, la invocació del Boc i l’espectacular Foqueral final, tot plegat orquestrat pels Diables de Cervera. Durant el dia, la Fira del Gran Boc, ubicada als patis de la Universitat, acull més de 40 parades d’artesania i esoterisme, foodtrucks de productes locals i tallers de teràpies alternatives. I per als més petits també hi ha activitats com l’Aquelarret infantil, amb desfilada de titelles, xanquers i grups populars, que reuneix més de 200 infants en un passacarrers ple de fantasia i alegria.
Milers de persones es troben a Cervera any rere any
Amb edicions massives que han arribat a reunir més de 30 000 visitants i reconeixements com el Premi Enderrock (2018), l’Aquelarre s’ha consagrat com una de les grans cites anuals del calendari popular català, i aquest 2025 promet tornar amb força del 29 al 31 d’agost, aquesta vegada amb una reinterpretació de La Flauta Màgica de Mozart.
Com cada any, el divendres 29 d'agost arrencarà el ritual i es farà la 'crida', que és quan comença la dramatúrgia, que introdueix el fil narratiu d’aquesta edició, és aleshores quan s'encén el primer foc i es comença a construir l’ambient místic que travessarà tota la festa. El dissabte, és el torn de l'actuació dels Diables i de l'encesa de la Universitat, que consta en fer una cremada simbòlica d'aquesta (es tracta d'un espectacle de llum, pirotècnia i teatre). És aleshores quan apareix l'etern protagonista de la festa, el Mascle Cabró, que simbolitza l’energia primitiva i demoníaca.
Qui és el Mascle Cabró?
El Mascle Cabró és la figura més esperada de l’Aquelarre de Cervera i es tracta d'una criatura mitològica, amb cos humà i cap de boc, que representa l’energia més primitiva i poderosa del desig, la fertilitat i l’instint. És l’encarnació del caos lúdic, del foc que crema i allibera i del plaer que trenca les normes. La seva presència marca el punt culminant de l’espectacle principal de dissabte a la nit. El Mascle Cabró fa la seva entrada triomfal durant la segona part de la representació escènica a la façana de la Universitat, després de la gran encesa i de l’esclat pirotècnic que obre la nit. La seva aparició és teatral, impactant i carregada de simbolisme: baixa sovint des de les alçades, envoltat de fum, llums vermelles i tambors rituals, mentre els diables i bruixes ballen al seu voltant.
Un dels moments més esperats és l’Escorreguda del Mascle Cabró. Aquesta escena, d’un to clarament burlesc i carregat de sensualitat, representa l’alliberament del desig en estat pur. Amb una dramatització plena d’humor i provocació, el Mascle Cabró culmina el ritual ejaculant simbòlicament cap a la multitud.
Després de l'Escorreguda és el torn del Foqueral, el correfoc que recorre els carrers del centre històric de Cervera. Normalment hi participen els Diables de Cervera Carranquers, colles convidades i bèsties de foc de grans dimensions. El públic hi pot participar activament, corrent sota les espurnes. El Foqueral culmina amb un espectacle final a la plaça de la Universitat, amb més focs artificials, música en directe i la presència simbòlica del Mascle Cabró, que s’acomiada després d’haver alliberat tota la seva energia. Després d’això, la festa continua amb concerts fins a altes hores de la matinada.
Després de llegir tot això, qui pot resistir-se a la temptació? L’Aquelarre de Cervera no és només una festa, és una experiència col·lectiva que barreja teatre de carrer, foc purificador, màgia ancestral i una dosi generosa de descontrol ben entès. Aquí no es ve a mirar des de fora: s’hi ve a deixar-se portar, a ballar entre espurnes i a cridar ben fort al costat de bruixes, bèsties i cabrons amb banyes. Així que ja ho saps: si tens ànima de dimoni o curiositat de bruixa, apunta’t el cap de setmana de finals d’agost i ves a pecar a Cervera. El Mascle Cabró ja t’està esperant… i no acostuma a perdonar ningú!.