La Conca de Barberà amaga una singularitat urbanística que desperta la curiositat de visitants i veïns: els dos carrers més estrets de Catalunya es troben en aquesta comarca tarragonina. Un atractiu turístic poc conegut, però que desperta la curiositat de tots els seus visitants.
Una disputa pel reconeixement de carrer més estret de Catalunya
Es tracta del carrer dels Jueus, a Sarral, i del carrer de les Abraçades, a Vimbodí i Poblet. Dues vies que, més enllà de les seves reduïdes dimensions, protagonitzen una peculiar disputa pel reconeixement de carrer més estret del país. Segons les mesures oficials, el carrer dels Jueus és el vencedor indiscutible.
En el seu punt més estret, aquesta via medieval només fa 57 centímetres d’amplada, una xifra que el converteix en el carrer més estret de Catalunya. El seu rival, el carrer de les Abraçades, arriba als 94 centímetres. Una diferència considerable que, sobre el paper, sembla tancar qualsevol debat. Tanmateix, la controvèrsia neix de la forma de tots dos carrers. Mentre que el carrer dels Jueus es va eixamplant a mesura que s’avança pel seu recorregut, el carrer de les Abraçades manté pràcticament la mateixa amplada de principi a fi.
Aquesta característica ha alimentat durant anys les discussions entre els defensors d’una localitat i de l’altra sobre quin dels dos mereix realment el títol honorífic. Sigui quina sigui la interpretació, els dos espais s’han consolidat com a atractius turístics destacats de la comarca. Cada any, nombrosos visitants s’hi apropen per comprovar personalment les seves dimensions, fer-se fotografies i descobrir la història que s’amaga darrere d’aquests singulars racons.
La història dels carrers més estrets de Catalunya
El carrer dels Jueus, situat entre la plaça de l’Església i el carrer Major de Sarral, conserva l’essència medieval del municipi. El seu nom prové del fet que antigament formava part del call jueu documentat des del segle XIII. Es tracta d’un carrer de tipus portal, amb arc i llindes característics. Una part de la via va ser reconstruïda l’any 1983 després de l’enderrocament d’una de les edificacions que l’envoltaven.
Per la seva banda, el carrer de les Abraçades deu el seu nom a una popular dita local segons la qual dues persones que s’hi troben de cara no poden passar l’una al costat de l’altra sense abraçar-se. A l’entrada del carrer hi ha instal·lat un monòlit de pedra de Moissac que incorpora un poema dedicat a aquest espai, obra de l’escriptora Teresa Duch, nascuda a Vimbodí i Poblet l’any 1956.
Malgrat la rivalitat simbòlica, tots dos carrers comparteixen un privilegi: formar part del selecte grup de les vies més estretes de l’Estat. Només els supera El Callejón, a Urriés (Saragossa), que amb tan sols 42 centímetres d’amplada ostenta el rècord estatal. Mentrestant, Sarral i Vimbodí i Poblet continuen reivindicant amb orgull dos de les joies més singulars del patrimoni català.