La **psicòloga** infantil Yugle Rivas llança una afirmació provocadora però profundament encertada: “Si el teu fill treu bones notes, però no se sap relacionar, no ho has fet bé”. Aquesta idea desafia una visió tradicional de l'educació basada exclusivament en la memorització, el rendiment en exàmens i l'acumulació de coneixements. En realitat, la formació d'un nen per a la vida no es limita al que pot escriure en un full o recordar d'un llibre: inclou la seva capacitat per relacionar-se amb altres, gestionar emocions, col·laborar, resoldre conflictes i navegar contextos humans complexos.
Per a molts pares i educadors, treure bones notes continua sent el paràmetre principal d'èxit. No obstant això, Yugle Rivas subratlla que l'educació ha de ser integral: no només alimentar la memòria, sinó també cultivar habilitats socials, empatia, comunicació i resiliència, elements que no solen avaluar-se en un examen tradicional, però que influiran profundament en el futur d'un nen.
Més enllà de les qualificacions: educació per a la vida
Les qualificacions han estat històricament utilitzades com una mesura de rendiment acadèmic, i en moltes cultures això es tradueix en expectatives familiars i socials sobre l'èxit. No obstant això, la capacitat per memoritzar informació no garanteix que un nen es converteixi en un adult capaç de treballar en equip, liderar, lidiar amb frustracions o construir relacions saludables.
Nombrosos estudis en psicologia del desenvolupament demostren que les habilitats socials —com la comunicació efectiva, l'empatia o la resolució de conflictes— són predictors significatius del benestar emocional, de l'èxit professional i de la salut relacional en l'edat adulta. Aquestes competències ajuden els infants a:
-
Col·laborar amb altres, tant en contextos acadèmics com laborals.
-
Gestionar emocions pròpies i alienes, reduint ansietat social.
-
Adaptar-se a canvis i desafiaments, una habilitat clau en un món laboral dinàmic.
-
Enfortir relacions personals sanes, que són essencials per al suport emocional al llarg de la vida.
Per això, Rivas emfatitza que ensenyar només a memoritzar dades o a rendir en exàmens és insuficient per preparar els infants per a la complexitat del món real. L'aprenentatge ha d'estar connectat amb experiències significatives que impliquin interacció, pensament crític i comprensió d'ells mateixos i dels altres.
Què implica educar per a la vida?
Aquest enfocament educatiu implica fomentar pràctiques com:
-
Jocs cooperatius i activitats grupals que promoguin habilitats socials.
-
Projectes pràctics i discussions a classe, en lloc d'avaluació única basada en exàmens.
-
Modelatge de resolució de conflictes i expressió d'emocions des de ben joves.
-
Espais d'escolta autèntica on els infants aprenguin a comunicar-se i a comprendre perspectives diferents de la seva.
En conclusió, l'ensenyament no s'ha de limitar a preparar un nen per respondre preguntes en un examen; l'ha d'equipar amb eines humanes essencials que l'acompanyaran tota la vida. Si els pares i educadors només prioritzen les qualificacions, poden estar deixant de banda el més important: la formació integral d'individus capaços de construir relacions saludables i d'enfrontar el món amb resiliència i empatia.