Una majestuosa obra d'enginyeria parteix la terra en dos per deixar pas al mar. El nou paisatge en el qual s'atura la Radioneta, l'autocaravana convertida en estudi radiofònic itinerant, és potser un dels menys coneguts de Grècia, però no per això menys impressionant. Amb una longitud de 6,3 quilòmetres i uns 40 metres d'altura, el canal de Corint atreu les mirades dels visitants que es concentren en un dels seus ponts per fer la millor fotografia.
🚐 La volta a Europa en autocaravana i un pòdcast itinerant, cada dimecres en El Nacional.cat
El canal de Corint, la imponent obra d'enginyera que s'ha convertit en atracció turística
Després de conèixer gran part de la península del Peloponès i dedicar l'últim pòdcast a la història d'Olímpia, la ciutat que va veure néixer els Jocs Olímpics en l'Antiguitat, avancem sobre l'asfalt per dedicar uns dies a descobrir Corint. La ciutat, situada a menys de 100 quilòmetres d'Atenes, serà l'última parada a la península abans d'endinsar-nos a la capital del país hel·lè. A més d'una impressionant obra d'enginyeria, Corint ofereix al visitant llocs arqueològics únics com el Temple d'Apol·lo, així com l'Acròpolis de l'Antiga Corint.
La construcció del canal de Corint es va dur a terme a finals del segle XIX a l'istme homònim i separa la regió del Peloponès de la Grècia Continental. La seva construcció va permetre escurçar distàncies entre ambdues zones del país hel·lè. Possibilita a les embarcacions estalviar uns 200 quilòmetres en la ruta entre el mar Jònic i el mar Egeu. És considerada una de les obres d'enginyeria més espectaculars realitzades al llarg de la història i, encara que caldria esperar fins a 1893 per a l'acabament de les obres liderades per l'enginyer István Türr, obrir la terra en dos ja rondava al cap dels dirigents de l'Antiga Grècia.
De Neró al segle XIX, mals auguris i milers d'anys de construcció
Algunes investigacions han assenyalat a Periandro, el tirà de Corint (602 aC) i un dels Set Savis de Grècia, com el primer a plasmar la idea de cavar el canal de Corint. Tanmateix, la complexitat del projecte ho feia inassumible i Periandro va acabar construint el diolkós, un camí de pedres que facilitava el trasllat de vaixells sobre una plataforma amb rodes. Segles més tard, la idea també rondaria el rei macedoni Dimitrios Poliorkitis, a Juli Cèsar i als emperadors Adrià, Calígula i Neró.
Al llarg de la història, una predicció frenava les aspiracions dels mandataris grecs. Una profecia de l'oracle de Delfos, el lloc fins al qual viatjaven les ciutats gregues per consultar el seu destí, advertia de les inundacions que Zeus enviaria si es decidia partir la terra en dos. Malgrat els mals auguris, Neró va arribar a començar l'excavació (67 dC), inaugurant unes obres en les quals van treballar milers d'esclaus. Les seves intencions es van veure frenades amb l'arribada al poder de Galba, el seu successor.
Actualment, es calcula que uns 12.000 vaixells recorren el canal, malgrat les seves estretes dimensions. Els seus 24 metres d'ample brinden una fotografia única. El 2019, la naviliera noruega Fred Olsen va creuar el canal amb un vaixell de 195 metres d'eslora i 22,5 metres d'ample. Tot just 70 centímetres separaven la paret de terra, a la zona més estreta del canal, del casc del vaixell que portava a bord gairebé 1.000 passatgers.