El Tribunal Suprem ha confirmat que els límits a l'actualització del lloguer imposats pel Govern són plenament legals i no donen lloc a cap tipus d'indemnització ni reclamació. La sentència avala els topalls del 2% i del 3% aplicats en els últims anys per frenar pujades desproporcionades en un context de forta inflació i tensió en el mercat immobiliari, que ha deixat moltes persones sense la possibilitat d'accedir a una llar. En aquest sentit, l'alt tribunal considera que aquestes mesures encaixen dins de la capacitat de l'Estat per intervenir en sectors estratègics quan existeix una situació econòmica excepcional.
La resolució suposa un recolzament directe a la política pública d'habitatge adoptada per protegir els llogaters. Els magistrats entenen que la regulació de les rendes no vulnera el marc constitucional, sempre que sigui temporal, proporcionada i estigui degudament justificada per raons d'interès general, com ha ocorregut en aquest cas en un marc de pujada de preus desigual a la pujada dels salaris.
No hi ha dret a indemnització per als propietaris
Un dels punts clau de la sentència és el rebuig a les reclamacions econòmiques plantejades per propietaris. Alguns arrendadors al·legaven que, en no poder actualitzar el lloguer conforme a l'IPC, havien sofert una pèrdua d'ingressos que havia de ser compensada per l'Estat. El Suprem descarta aquesta interpretació i nega que existeixi responsabilitat patrimonial per part de l'Estat.
El tribunal sosté que la limitació de les pujades no equival a una expropiació ni a una privació del dret de propietat. Els propietaris mantenen la titularitat dels seus habitatges i el dret a percebre una renda, mentre que l'únic que s'ha regulat és l'actualització anual del preu en un període concret i excepcional.
L'interès general preval i es consolida el precedent
La sentència subratlla que, en escenaris on la inflació és elevada o existeix un mercat tensionat, l'Estat pot adoptar mesures de contenció per evitar increments abusius que dificultin l'accés a l'habitatge. L'interès general, segons el tribunal, pot justificar limitacions puntuals a les expectatives de rendibilitat dels propietaris. I així ha estat el cas amb l'habitatge i les limitacions en la pujada de preus.
Amb aquest pronunciament, el Tribunal Suprem marca un precedent molt rellevant per al sector immobiliari. A partir d'ara, reclamacions similars tindran escàs recorregut judicial. La sentència consolida el marge d'actuació del legislador en matèria d'habitatge i reforça la seguretat jurídica de les polítiques de contenció del lloguer aplicades en els últims anys.