Cada campanya de la Renda deixa una sorpresa que es repeteix més del que sembla. Persones que han canviat de feina, han cobrat l'atur uns mesos o han combinat pensió i ocupació descobreixen que la declaració surt a pagar quan esperaven just el contrari. La reacció sol ser la mateixa, com pensar que Hisenda està cobrant de més. No obstant això, economistes i assessors fiscals fa temps que assenyalen que en molts casos el problema comença molt abans.
La clau és en una idea que continua generant confusió, perquè tenir dos pagadors no significa pagar més impostos per si mateix. El que canvia és com s'han anat practicant les retencions durant l'any. I aquí apareix l'error que milers de treballadors continuen repetint.
El detall que molts no revisen quan canvien de pagador
Quan una persona té dos pagadors, per exemple per canviar d'empresa, cobrar prestació per desocupació o combinar diverses fonts d'ingressos, cadascun calcula les retencions de forma independent. El segon pagador normalment aplica un percentatge reduït o fins i tot molt baix perquè desconeix quants diners ja s'han cobrat anteriorment.
Això provoca una sensació enganyosa, ja que durant l'any entra més diners nets al compte perquè s'ha retingut menys IRPF. Però quan arriba la declaració, Hisenda calcula l'impost sobre el total d'ingressos i apareix una quantitat pendent de regularitzar. En aquell moment moltes persones senten que estan pagant de més quan, en realitat, simplement no havien avançat prou.
Per què alguns treballadors poden evitar aquest problema
Un altre error habitual apareix quan es pensa que tenir ingressos moderats elimina automàticament l'obligació de presentar la Renda. En determinades situacions amb dos pagadors, els límits canvien i això fa que persones que altres anys no declaraven sí que ho hagin de fer.
Per això, economistes i assessors recomanen revisar les retencions durant l'any i no esperar a l'esborrany final. Sol·licitar un petit ajust a l'empresa o comprovar periòdicament com s'està retenint pot evitar ensurts posteriors. La realitat és que moltes declaracions que acaben sortint a pagar podrien haver-se equilibrat mesos abans amb canvis molt petits. Així doncs, més que pagar més a Hisenda, moltes vegades el problema és haver pagat menys del necessari durant l'any sense adonar-se'n.