Toni Cruanyes intenta reservar els matins per estar amb els seus fills abans d'anar al col·legi. L'horari de l'informatiu limita les tardes compartides i converteix aquests primers moments del dia en una part important de la seva vida familiar. Així ho explica en una entrevista publicada per The New Barcelona Post, on parla de com organitza la seva rutina domèstica.
"Segurament és qui més em troba a faltar al llarg de la setmana", va reconèixer sobre el seu fill gran. Per trobar temps junts, explicava que alguns dies anava a buscar-lo i dinaven tots dos. Era una manera de reservar un espai propi dins d'una agenda condicionada per la feina, a més de l'estona que compartia al matí amb els nens i el seu marit.
Els matins com a punt de trobada familiar
En aquest sentit, el seu relat posa el focus en una dificultat recognoscible: els horaris dels adults i els nens no sempre coincideixen. Quan la jornada laboral ocupa la tarda, un àpat o el trajecte al col·legi adquireixen un altre valor. En la rutina que descrivia Cruanyes, aquests moments permetien estar junts i compartir converses quotidianes abans que cadascú continués amb les seves obligacions diàries.
El periodista també va explicar una escena dels seus retorns a casa. En arribar cap a dos quarts d'onze de la nit, anava a fer un petó de bona nit al gran i de vegades el trobava encara mig despert, esperant-lo. Fora de casa apareixia una altra dificultat: els espectadors el reconeixien i s'acostaven a parlar. Cruanyes agraïa especialment que respectessin el seu espai quan anava acompanyat dels seus fills.
Compartir també implica tenir-lo per a un mateix
D'aquesta manera, l'entrevista mostrava com l'exposició pública podia entrar també en els moments familiars. Un passeig amb els fills pot interrompre's per una fotografia o una conversa breu amb un espectador. Cada trobada resulta comprensible per separat, però per a la família suposa compartir una atenció que, durant aquesta estona, esperava tenir a prop. És una de les particularitats de conviure amb algú el rostre del qual resulta familiar per a moltes persones.
Així doncs, la frase sobre el seu fill gran cobra sentit dins d'aquestes escenes petites: trobar-se al matí, dinar junts quan és possible i acomiadar el dia amb un petó. El testimoni de Cruanyes parlava de com buscava fer-se present dins d'un horari exigent. Una organització feta d'estones concretes que permeten mantenir el contacte durant la setmana.