Barcelona continua sent una de les ciutats més atractives del sud d'Europa per la seva oferta cultural, laboral i turística, però ja no ocupa els primers llocs quan s'analitza la qualitat de vida real. Així ho assegura Toni, agent immobiliari amb anys d'experiència en el mercat català, que sosté que la capital catalana ha caigut fins a la sisena posició en els seus rànquings.
La realitat és que Barcelona s'ha encarit fins a un punt en què, per a moltes famílies, deixa de compensar. Habitatge molt car, impostos elevats, pressió turística constant i una sensació de saturació que afecta el dia a dia. Tot plegat contrasta amb una qualitat de vida que, segons Toni, ja no creix al mateix ritme que els costos. De fet, segons ell "No està al top cinc".
Barcelona perd atractiu enfront del seu entorn
En aquest context, diverses ciutats de l'entorn metropolità han guanyat protagonisme. Sabadell és una de les que millor posicionades està. Ben connectada, amb serveis sòlids, preus més equilibrats i una estructura urbana pensada per viure. Terrassa segueix una línia similar. Ofereix una bona relació qualitat-preu, amb habitatge més accessible i una oferta de serveis adequada. Una opció lògica davant la pressió econòmica de la capital
Badalona, per la seva banda, juga amb l'avantatge de la platja. A això suma preus encara raonables en comparació amb Barcelona i una millora progressiva del seu entorn urbà. Per a Toni, és una de les ciutats amb millor equilibri entre cost i qualitat de vida dins de l'àrea metropolitana. Cerdanyola del Vallès també apareix en el radar dels compradors. Bona qualitat de vida, serveis complets, entorn més tranquil i preus que, sense ser baixos, segueixen sent més assumibles que a Barcelona. És una ciutat especialment atractiva per a perfils professionals i famílies que prioritzen estabilitat.
Sant Cugat, el millor, però amb matisos
En el punt més alt del rànquing que gestiona aquest agent immobiliari se situa Sant Cugat del Vallès. Per a Toni, és la millor ciutat de l'entorn metropolità en termes de qualitat de vida. Col·legis d'alt nivell, connexions excel·lents, entorn natural i un ambient residencial molt valorat. Això sí, amb una advertència clara respecte dels preus, ja que estan a l'abast de totes les butxaques.
Així doncs, Barcelona ja no és automàticament la millor opció per viure a Catalunya. Continua sent un pol cultural i econòmic de primer nivell, però quan s'analitza l'equilibri entre cost i benestar, moltes ciutats del seu entorn li han pres avantatge.