Segons un recent estudi publicat per The Lancet a partir de l'Estudi sobre la Càrrega Mundial de Morbiditat (Global Burden of Disease, GBD, 2021), es preveu que per a l'any 2050 l'esperança de vida en néixer a Espanya assoleixi els 87,5 anys per a les dones i 83,3 anys per als homes. Publicat també per La Razón, aquestes dades reflecteixen un increment davant l'any 2022: les dones guanyarien uns 1,5 anys més, mentre que els homes augmentarien la seva expectativa en uns 2,8 anys. Per a 2030 es preveu que les dones tinguin ja una esperança de vida d'uns 87,1 anys i els homes de 82,1.

Més vida... però més saludable?

L'estudi no es queda només a quants anys viurem, sinó també a com viurem aquells anys. En concret, aborda el concepte d'esperança de vida saludable – els anys que s'espera viure amb bona salut, sense discapacitat greu, ni malalties cròniques incapacitants. A Espanya, segons les dades per a 2022, l'esperança de vida saludable (o vida amb bona salut) per a les dones era d'uns 70,3 anys, mentre que per als homes era de 68,4 anys.

Es projecta que per a 2030 aquestes xifres pugin a 71,2 anys per a dones i 69,5 anys per a homes; i per a 2050, fins a 71,4 anys en dones i 70,2 en homes. Això vol dir que, encara que viurem més temps, bona part d'aquell temps addicional podria transcórrer vivint amb algun grau de malestar, malaltia crònica o discapacitat. Això es deriva de la tendència cap a un augment de les malalties no transmissibles (com malalties cardiovasculars, càncer, malalties pulmonars cròniques, diabetis), i de factors de risc relacionats amb l'estil de vida (obesitat, mala alimentació, hipertensió, tabaquisme).

Reptes i oportunitats d'aquest escenari

Aquest panorama de més longevitat planteja una doble dimensió: tant els reptes a nivell col·lectiu —sistema sanitari, polítiques públiques, previsió social— com les oportunitats de millora individual.

Reptes:

Que l'augment de l'esperança de vida no signifiqui un augment proporcional dels anys amb mala salut. Serà necessari reforçar la prevenció i el tractament primerenc de malalties cròniques. Afrontar els factors de risc que estan a l'alça: obesitat, hipertensió, dieta deficient, sedentarisme. Cal incidir en polítiques de salut pública, hàbits de vida saludables, accés a recursos, educació, etc. Desigualdats geogràfiques i socials. Encara que l'estudi detecta una reducció en diferències sanitàries entre regions de major o menor renda, aquestes continuen presents.

Oportunitats:

Si s'apliquen intervencions eficaces —imaginem campanyes de prevenció, millora de l'accés sanitari, promoció d'alimentació saludable, exercici, control de tabac, etc. — es pot no només augmentar l'esperança de vida, sinó escurçar la fractura entre els anys viscuts amb bona salut davant els viscuts amb discapacitat o malaltia.

Afavorir l'envelliment actiu: que la població gran pugui mantenir autonomia, socialització, activitat física, salut mental. Això no només millora qualitat de vida, sinó que pot alleujar càrregues socials i sanitàries.

Innovació sanitària: avenços en medicina preventiva, diagnòstic precoç, tractaments menys invasius, telemedicina, tecnologies per monitorar la salut, etc.

L'estudi de The Lancet assenyala que el 2050, Espanya podria situar-se entre els països amb més esperança de vida en néixer: 87,5 anys per a dones i 83,3 per a homes. Però amb aquest assoliment numèric no n'hi haurà prou si els anys extra no s'acompanyen de salut, benestar, i qualitat de vida. Vivim en un moment crucial: les decisions de polítiques de salut pública, els hàbits individuals, la inversió en atenció primària, rehabilitació, prevenció i tractament de malalties cròniques marcaran la diferència entre simplement viure més temps o viure més temps bé.