Una resolució judicial ha tornat a posar el focus en els estrictes requisits que regeixen les pensions no contributives. El cas afecta una jubilada que haurà de reintegrar 22.918 euros després de constatar-se que incomplia les condicions econòmiques exigides per mantenir la prestació. L'element determinant no va ser un ingrés ocult ni una activitat laboral, sinó la situació administrativa de la seva unitat de convivència.
La controvèrsia va sorgir després d'una revisió de dades realitzada per l'Administració dels Serveis de la Junta de Castella i Lleó el 2023. Segons l'expedient, la dona percebia una pensió no contributiva des del 2015 en mancar de rendes i superar els 65 anys. No obstant això, l'encreuament d'informació amb el padró municipal va revelar un canvi en la seva situació familiar que alterava per complet el càlcul d'ingressos.
El padró municipal, clau per a la sanció
La investigació administrativa va detectar que el fill de la beneficiària figurava empadronat al mateix habitatge des del 2020. Aquest detall, aparentment burocràtic, va resultar decisiu a l'hora de sancionar. En les pensions no contributives, els ingressos no s'avaluen únicament de forma individual, sinó també en funció de la unitat de convivència. En constar oficialment al domicili, les rendes del fill havien de computar-se.
El problema raujava en què aquests ingressos superaven el llindar legal establert. La normativa és clara: si la suma de rendes dels qui integren l'habitatge excedeix els límits fixats, la prestació queda extingida. Basant-se en aquest criteri, l'administració va concloure que la jubilada va deixar de reunir els requisits econòmics des del moment en què la situació constava en registres oficials.
Com a conseqüència, es va acordar l'extinció del dret i el reintegrament de les quantitats percebudes indegudament. El càlcul va incloure els imports abonats des de la data en què el fill apareixia empadronat, assolint un total de 22.918 euros. Aquest tipus de procediments són habituals quan es detecten variacions en les dades declarades o inconsistències documentals.
La justícia rebutja les al·legacions
L'afectada va recórrer la decisió al·legant que el seu fill no residia realment a l'habitatge. No obstant això, els tribunals van considerar prevalent la informació del padró municipal.
Les resolucions subratllen un aspecte fonamental perquè l'administració es recolza en registres oficials per determinar drets econòmics. Si la situació administrativa no es correspon amb la realitat, el perjudici recau sobre el beneficiari. Així doncs, aquest cas evidencia la rellevància de mantenir actualitzades les dades censals, ja que fins i tot un tràmit aparentment menor pot tenir importants conseqüències financeres.