Sílvia Abril està acostumada a provocar rialles cada vegada que apareix davant d'una càmera, però a casa la seva filla té una visió bastant diferent d'ella. L'actriu i humorista ha explicat amb naturalitat una d'aquestes contradiccions que coneixen molts pares: mentre fora de casa pot mostrar-se propera, divertida i sempre disposada a fer una broma, en l'àmbit familiar també li toca posar límits, exigir i assumir el paper menys agraït.
"Em diu que fora soc molt simpàtica i que a casa soc una esquerpa", ha explicat Sílvia Abril sobre la manera en què la seva filla percep aquestes dues versions de la seva mare. La frase resumeix amb humor una realitat quotidiana: els fills coneixen una cara dels seus pares que pràcticament ningú més veu, especialment quan desapareix el personatge públic i arriben les normes, els horaris, els deures o les discussions domèstiques.
A casa desapareix la Sílvia Abril que coneix el públic
Per a la seva filla, poc importa que milers de persones identifiquin Abril amb la comèdia. Dins de casa no és l'actriu que fa riure a la televisió, sinó la seva mare. Això implica recordar-li responsabilitats, dir que no quan toca o discutir per qüestions que formen part de qualsevol convivència familiar. Precisament aquí apareix aquesta suposada versió "esquerpa" que la seva filla li retreu.
Abril sol abordar la maternitat des de l'humor i sense intentar projectar una imatge de família perfecta. La relació amb la seva filla també li permet relativitzar la seva pròpia fama: per coneguda que sigui fora, en creuar la porta de casa continua sotmesa al judici més directe, espontani i poc impressionable que pot existir, el d'una adolescent que no té cap problema a dir-li exactament el que pensa.
Ser mare obliga a interpretar un paper menys divertit
L'anècdota també reflecteix una diferència habitual entre la vida social i la familiar. Amb amics, companys o desconeguts és més fàcil ensenyar la part amable, mentre que a casa apareixen el cansament, les preocupacions i la necessitat de marcar límits. Això no significa que existeixi una personalitat falsa, sinó que cada relació exigeix comportaments diferents.
Sílvia Abril es pren aquesta crítica amb el mateix humor que caracteritza bona part de la seva carrera. La seva filla pot veure-la com la persona menys divertida de la casa just quan fora tots esperen d'ella una ocurrència constant. I probablement aquí hi ha el més recognoscible de la història: per als fills, la fama serveix de ben poc. Quan toca endreçar, complir horaris o acceptar un “no”, una de les humoristes més populars pot convertir-se simplement en la mare que està sent “una rondinaire”.