Sílvia Abril ha parlat moltes vegades d'una infància marcada per una família nombrosa, molt moviment a casa i una figura especialment important: la seva àvia Catalina. L'actriu ha explicat que bona part de la seva criança va passar per ella perquè els seus pares treballaven durant moltes hores. "A mi em va criar la meva àvia, una dona de Múrcia treballadora del camp, molt seca i molt dura", va recordar en descriure una educació bastant diferent de la que ella intenta donar avui a la seva filla.
Abril va créixer en una casa amb diverses germanes i una rutina condicionada pels horaris laborals dels seus pares. La seva mare tenia una floristeria i el seu pare treballava el ferro i tenia la seva pròpia empresa. En moltes ocasions era la seva àvia qui cuinava, organitzava i es feia càrrec de les nenes, convertint-se en una presència constant durant aquells anys.
La seva àvia Catalina era l'autoritat de la casa
La mateixa Sílvia Abril ha descrit aquella educació com a molt estricta. De la seva àvia recorda especialment el caràcter sec i una forma de criar en la qual predominaven els límits clars i les negatives. "Tot era no", va resumir en comparar aquella infància amb la que viu ara la seva pròpia filla.
Aquest contrast s'ha fet especialment evident des que es va convertir en mare. Abril reconeix que ella i Andreu Buenafuente acompanyen molt més la seva filla, l'animen i li permeten experimentar coses que en la seva infància probablement haurien rebut una resposta molt més contundent. Fins i tot admet que els pares actuals poden arribar a ser massa permissius, encara que prefereix aquest extrem al model tan rígid que ella va conèixer.
D'aquella duresa també conserva records feliços
La imatge d'una àvia estricta no significa que Abril recordi la seva infància únicament des de la duresa. Ha explicat que gaudia molt d'aquella casa plena de gent i que els seus estius transcorrien entre càmpings, natura i llargues hores jugant mentre la seva mare treballava. La seva àvia tornava a ser allà, acompanyant-les i ocupant-se d'elles.
Amb els anys, l'Abril ha reinterpretat aquesta educació des d'una altra perspectiva. Entén que la Catalina pertanyia a una generació marcada pel treball dur i per unes formes molt menys expressives de criar. Avui ella ha triat fer-ho d'una altra manera, però continua assenyalant la seva àvia com una de les persones decisives de la seva infància. La dona “seca i dura” que imposava límits va ser també qui va estar present mentre els seus pares treballaven i qui va acabar deixant una empremta enorme en la persona que seria després.