Shun Lin, empresari xinès, ha explicat una diferència cultural que, segons la seva experiència, ajuda a entendre la relació de molts xinesos amb la feina. Davant el costum europeu de separar amb claredat la jornada laboral del temps personal, sosté que a la Xina ambdues dimensions tendeixen a barrejar-se constantment. El negoci, la família, els àpats i les converses poden formar part d'una mateixa rutina sense fronteres tan rígides.
"No separa la feina del descans, en canvi l'europeu sí", resumeix. La idea no significa que tots els xinesos treballin constantment ni que tots els europeus desconnectin en acabar el seu horari. Parla d'una tendència cultural, ja que per a moltes famílies emprenedores xineses, especialment les vinculades al comerç, treballar pot convertir-se en una extensió natural de la vida quotidiana i no únicament en una activitat limitada per un rellotge.
El negoci també pot formar part de la vida familiar
En determinats entorns, la botiga, el restaurant o l'empresa familiar funcionen com a espais de convivència. Pares, fills i altres familiars poden participar en diferents tasques, menjar junts dins del negoci o continuar parlant de proveïdors i clients després de tancar. La frontera entre "estar treballant" i "estar descansant" resulta llavors molt menys evident que en altres models laborals.
@sifushun ¿Cuál es la diferencia entre la mentalidad china y europea? Esta es la rutina de los chinos en el trabajo #emprenderespaña #sifushun
♬ sonido original - Shun Lin
Shun Lin contraposa aquesta dinàmica amb una concepció europea on existeix una major expectativa de desconnexió. Acabar la jornada significa recuperar un espai privat que hauria de quedar protegit de trucades, correus o qüestions professionals. L'oci, les vacances i els caps de setmana s'entenen amb més facilitat com a moments separats de la feina i necessaris per recuperar energia.
Dues formes diferents d'entendre el temps
La diferència també afecta la manera de mesurar l'esforç. En una cultura on feina i vida estan integrades, romandre moltes hores pendent del negoci pot interpretar-se com a responsabilitat, sacrifici i compromís amb la família. En un model més orientat a la separació, en canvi, la productivitat es vincula més al temps estrictament laboral i descansar es considera part necessària d'un rendiment sostenible.
Cap dels dos models funciona de manera perfecta. Mesclar permanentment feina i descans pot dificultar la desconnexió, augmentar el cansament i fer que mai existeixi una pausa real. Separar-los massa també pot resultar complicat per a aquells que viuen d'un negoci propi que exigeix atenció contínua. La reflexió de Shun Lin serveix per entendre que la feina no ocupa el mateix lloc simbòlic en totes les cultures. Per a algunes persones és una parcel·la concreta del dia; per a altres està integrat en la família, les relacions i la identitat. Aquesta diferència explica per què comportaments que a Europa poden semblar excés de feina, des d'una altra perspectiva poden entendre's simplement com una forma diferent d'organitzar la vida.