España encara manté xifres importants en matèria d'atur, però al mateix temps acumula milers de llocs de treball que les empreses no aconsegueixen cobrir. El Servicio Público de Empleo Estatal confirma que el problema no és la manca d'ofertes, sinó un desajustament entre la formació dels candidats i les necessitats reals del mercat laboral.
En molts casos no es tracta únicament de salaris baixos, sinó de l'absència de perfils adequats. El fenomen ja no és una cosa nova ni fora del comú, de fet el propi SEPE reconeix que el desajust entre oferta i demanda s'ha convertit en un problema estructural en l'ocupació espanyola.
Falten directius i també perfils tècnics
Una de les dades més cridaneres de l'informe és que la escassetat no es limita a oficis tradicionals. Entre els llocs amb major dificultat de cobertura apareixen càrrecs d'alta qualificació com directors financers, directors generals, presidents executius i responsables de recursos humans. És a dir, també falten perfils directius preparats per assumir responsabilitat efectiva.
Però el dèficit no es queda allà. Sectors com la construcció, el turisme, l'hostaleria i els serveis concentren un volum significatiu de vacants sense cobrir. En la construcció el problema és especialment greu, ja que el 82% de les ofertes difícils de cobrir s'atribueixen a falta de formació adequada. A més, el SEPE detecta mancances en competències bàsiques. Moltes persones no accedeixen a aquestes feines per no disposar d'habilitats digitals mínimes, domini d'idiomes com l'anglès o competències transversals com gestió, comunicació o treball en equip.
Un problema estructural que exigeix reorientar la formació
Les empreses assenyalen dèficits formatius en àrees com comptabilitat, gestió de comptes, administració, atenció al client, eines digitals de col·laboració i creació de contingut digital. Són competències que el mercat considera essencials, però que no estan suficientment esteses en el mercat laboral espanyol.
El problema es concentra amb major intensitat a Múrcia, País Basc i Navarra, aquestes comunitats figuren entre les que presenten major proporció de vacants difícils de cobrir. En aquestes regions, entre el 27% i el 42% de les necessitats formatives s'agrupen en a penes deu ocupacions.
El diagnòstic és que a Espanya coexisteixen atur i vacants sense cobrir perquè les competències no coincideixen amb el que demanen les empreses. El SEPE insisteix que la solució passa per alinear la formació amb les necessitats reals del teixit productiu, reforçar habilitats digitals i millorar la qualificació tècnica i administrativa.