La teleporqueria, terme col·loquial per a programes de televisió amb contingut superficial, sensacionalista o repetitiu, ha estat objecte de debat durant dècades per la seva escassa qualitat i la seva capacitat de mantenir l'audiència enganxada a la pantalla sense aportar valor educatiu o cultural. Aquest tipus de programació —popular en molts canals— es caracteritza per formats de baixa profunditat, tertúlies sense substància o reality shows que apel·len més al morbo que a l'aprenentatge.
En moltes famílies, la teleporqueria es cola en la rutina diària dels infants de forma inadvertida, convertint-se en una forma còmoda —però passiva— d'entreteniment. No obstant això, estudis i professionals en desenvolupament infantil adverteixen que l'excés de pantalles i continguts de baixa qualitat pot afectar l'atenció, l'empatia i el desenvolupament emocional dels infants petits, ja que redueix el temps dedicat a interaccions humanes i activitats significatives.
Quins efectes té la teleporqueria en el creixement dels nens
El consum habitual de teleporqueria no és innocent en la infància. Les imatges ràpides, les escenes repetitives i la manca de narratives enriquidores poden contribuir a una atenció dispersa i a una menor capacitat de concentració, especialment quan es combina amb altres dispositius com ara mòbils o tauletes. A més, substituir temps de joc actiu, lectura o interacció familiar per hores davant la pantalla pot limitar el desenvolupament del llenguatge, la imaginació i les habilitats socials dels més petits —capacitats que es nodreixen d'experiències reals i dinàmiques amb cuidadors i companys.
L'exposició continuada a continguts sensacionalistes també pot normalitzar conductes superficials o reforçar estereotips negatius, afectant la manera en què els infants interpreten i processen la informació del seu entorn.
L'alternativa d'un pare creatiu
Davant d'aquest panorama, un pare va publicar a les xarxes un projecte simple, però efectiu per a substituir la teleporqueria per records i vincles familiars: en lloc de deixar la televisió sintonitzada en programes d'entreteniment buit, va col·locar una pantalla adornada amb múltiples marcs digitals que mostren vídeos de la família i moments afectius. La idea no era prohibir per decret la televisió, sinó transformar el contingut cap a alguna cosa que enforteixi la connexió emocional entre els fills i els seus pares (segons el compartit al tuit del compte Culturaliteral1). En omplir la pantalla amb imatges i clips familiars —aniversaris, jocs, abraçades o anècdotes quotidianes—, l'ambient visual de la casa es converteix en alguna cosa que atrau pel seu significat afectiu, no per l'estimulació superficial de la teleporqueria.
Aquest enfocament es basa en principis de criança respectuosa: reemplaçar estímuls passius per experiències que fomentin l'autoestima, la memòria positiva i la seguretat emocional. Quan els infants veuen representacions d'ells mateixos dins del context de la família, es reforça el seu sentit de pertinença i s'ofereix una alternativa més nutritiva a la programació de baixa qualitat.
Alternatives per a pares
Més enllà d'aquest invent visual, existeixen altres estratègies per reduir l'impacte de la teleporqueria i de les pantalles en general:
Establir horaris de pantalla amb límits clars i consistents.
Seleccionar continguts educatius o culturals, acordats a l'edat.
Fomentar activitats que impliquin moviment, lectura o joc creatiu, en lloc de consum passiu.
Participar activament amb els fills durant activitats fora de pantalla, enfortint l'atenció i l'empatia.
En definitiva, canviar el que es veu no només modifica hàbits superficials, sinó que pot transformar l'experiència familiar en una font d'aprenentatge i afecte real, allunyant els infants de continguts que no enriqueixen el seu desenvolupament.