La Seguretat Social ha estat obligada pels tribunals a reconeixer una pensió de viduïtat a una dona jubilada, malgrat que inicialment se li va denegar per no complir tots els requisits formals exigits. L'organisme va argumentar que la sol·licitant no estava inscrita com a parella de fet amb el finat, un requisit habitual quan no existeix matrimoni. No obstant això, la Justícia va considerar que la interpretació aplicada va ser excessivament rígida i contrària a la finalitat protectora de la pensió.
La dona havia conviscut amb la seva exparella fins a la defunció, però la Seguretat Social va entendre que, en no constar com a parella de fet registrada, no tenia dret a la prestació. La clau del litigi va ser un element previ que l'Administració va passar per alt.
Havien estat casats i van reprendre la convivència
Tot i que no estaven inscrits com a parella de fet en el moment de la defunció, la parella havia estat casada durant anys. Després de divorciar-se, van reprendre la relació i van tornar a conviure de manera estable i continuada fins a la mort de l'home. És a dir, existia un vincle jurídic previ real.
La Seguretat Social va aplicar la normativa com si es tractés d'una parella sense cap antecedent legal, exigint la inscripció formal com a parella de fet. No obstant això, els tribunals van subratllar que aquest requisit està pensat per a aquells que mai han estat casats. La convivència posterior al divorci va quedar demostrada mitjançant proves suficients, cosa que va reforçar la posició de la demandant. No es tractava d'una relació esporàdica, sinó d'una vida en comú consolidada, similar a la de qualsevol matrimoni.
La interpretació rígida de la Seguretat Social
El tribunal va concloure que no es pot exigir la inscripció com a parella de fet quan ja va existir matrimoni entre les parts. El matrimoni és un vincle jurídic més fort i complet, i la seva existència prèvia no desapareix a efectes de protecció social pel mer fet d'un divorci seguit de reconciliació. Així ho diu en la Sentència nº 32/2023. A més, es va acreditar que la sol·licitant depenia econòmicament del finat, un dels objectius essencials de la pensió de viduïtat. La finalitat d'aquesta prestació no és castigar formalismes, sinó protegir qui queda en una situació de vulnerabilitat després de la pèrdua de la seva parella
Com a conseqüència, la sentència va obligar la Seguretat Social a reconeixe i abonar la pensió de viduïtat, establint un criteri rellevant per a casos similars. Així doncs, aquesta resolució reforça una idea clau: els requisits formals no es poden imposar de forma automàtica quan desvirtuen la finalitat protectora del sistema, especialment en situacions de convivència real i dependència econòmica acreditada.