A l'estiu no hi ha res com una ruta per fer senderisme que ens porti al bell mig d'un paratge natural. I més si al final ens esperen uns gorgs, una piscina natural, un riu o un llac on poder fer una capbussada i treure'ns la calor de sobre després de l'esforç per arribar-hi. Com sempre, La Gandula d'El Nacional us porta els millors plans. A tocar del poble d’Arnes, al cor de la Terra Alta, hi ha un racó que sembla tret d’un somni d’estiu: el Toll del Vidre. Es tracta d’una bassa natural d’aigua cristal·lina, alimentada pel riu Algars, amb una petita cascada que l’omple de murmuris frescos. Un lloc que no té res a envejar a les gorges pirinenques, però que conserva l’encant discret dels secrets ben guardats.
🏖️ La platja natural a Catalunya que et deixarà bocabadat amb la seva petita illa rocosa
🏔️ L'espectacular tirolina de 200 metres als Pirineus que no és apta per a gent amb por a les altures
El camí fins al Toll ja forma part de l'experiència completa. Si vens en cotxe, pots seguir una pista forestal des d’Arnes —una mica irregular, però superable— que et deixa a pocs metres del toll. Allà, un petit aparcament i unes escales de pedra t’ajuden a accedir a aquest amfiteatre aquàtic envoltat de roques i vegetació. Si prefereixes la ruta a peu, hi ha una excursió senzilla i agradable que surt des del mateix poble i serpenteja pel bosc durant poc més d’una hora. En total, uns 7 km d’anada i tornada, sense gaire desnivell, perfectes per fer amb nens o amb amics.
Un cop a baix, el premi és majúscul: aigua transparent, fresca i fonda, ideal per banyar-s’hi a ple estiu. Hi ha qui s’hi llença des de les roques, qui s’hi capbussa lentament i qui simplement s’estira a la vora, damunt dels còdols, amb els peus remullats. L’indret no és gran, però respira pau —sempre que evitis les hores punta del juliol o l’agost, és clar—. Tot i ser un espai natural, en temporada alta s’hi regula l’accés de vehicles per evitar la massificació. És recomanable arribar-hi d’hora o optar per un dia entre setmana si vols viure’l amb calma. I com en tot espai delicat, cal ser curosos: res de deixalles, música alta ni focs. L’única petjada que hi hauríem de deixar és la d’un bon record.
El Toll del Vidre és molt més que una piscina natural. És un refugi d’aigua i silenci enmig de la natura aspra i pura dels Ports. Una d’aquelles escapades que no surten a les guies de luxe, però que mostren la realitat senzilla i bellesa quotidiana d’un país. Si et deixes endur, potser t’hi quedes més estona del que pensaves. O potser, amb sort, hi tornes cada estiu.