Rubén Zaballos, presentat com a propietari de prop de 200 pisos turístics, considera que el problema de l'accés a l'habitatge s'ha d'analitzar des de la pèrdua de poder adquisitiu. Així ho va explicar a laSexta Xplica, on va defensar l'activitat immobiliària i va qüestionar que les protestes assenyalessin el negoci del lloguer. Per a l'empresari, la dificultat de moltes persones per pagar una casa forma part d'un deteriorament més ampli de la seva capacitat econòmica.
En aquest sentit, Zaballos es va mostrar favorable a les manifestacions i va sostenir que hi hauria d'haver més mobilitzacions per reclamar una millora del poder adquisitiu. El seu desacord estava en l'objectiu d'aquestes protestes: rebutja que es dirigeixin contra el negoci de l'habitatge. El seu plantejament distingeix entre denunciar que els ingressos no arriben i qüestionar que els propietaris obtinguin beneficis mitjançant el lloguer dels seus immobles.
El lloguer com una activitat empresarial
El propietari va defensar que l'habitatge funciona dins d'un sistema capitalista, on diferents necessitats s'atenen mitjançant activitats econòmiques. Des d'aquesta perspectiva, considera que generar ingressos oferint allotjament forma part del funcionament del mercat. La seva intervenció va buscar reivindicar aquesta activitat i rebutjar que el seu caràcter empresarial sigui, per si mateix, el motiu que expliqui les dificultats per accedir a una casa.
D'aquesta manera, també va insistir en la feina que implica gestionar els immobles. Al seu parer, el negoci del lloguer no es limita a adquirir un habitatge i trobar algú que pagui per ocupar-lo. Amb aquest argument va voler destacar que existeix una activitat darrere del cobrament de les rendes. La seva defensa del propietari parteix de considerar-lo un participant que organitza i manté un negoci, amb responsabilitats associades.
El poder adquisitiu, al centre del seu argument
Zaballos va recórrer a més a una comparació amb les protestes contra el càncer i va plantejar que qüestionar el negoci immobiliari seria equivalent a dirigir una mobilització contra metges i farmacèutiques per desenvolupar activitats econòmiques relacionades amb la malaltia. L'analogia pretenia reforçar la seva tesi que una necessitat social pot donar lloc a un negoci sense que aquesta activitat hagi de convertir-se automàticament en l'objectiu de les crítiques.
Així doncs, l'empresari va situar els diners disponibles per pagar un habitatge com la qüestió decisiva. La seva frase sobre abonar-la amb recursos propis resumeix aquesta posició: la definició que es faci de l'habitatge no canvia, en el seu plantejament, la necessitat d'afrontar-ne el cost. Zaballos va defensar que les reivindicacions es concentrin en la capacitat econòmica dels ciutadans i va mantenir el seu rebuig a assenyalar el lloguer com a negoci.