La de Ronald Araújo és una història de resiliència i de superació. Va deixar-ho tot enrere per poder complir el seu somni, que era el de convertir-se en jugador professional, i ho va aconseguir, encara que li va costar molts sacrificis. I va arribar a ser capità d'un dels equips més importants del planeta, el Barça, a més de ser considerat com un dels millors defenses del panorama, i convertir-se en un ídol. I, encara que els seus últims anys en el conjunt blaugrana no fossin fàcils, ha tornat a recuperar el somriure al Liverpool.
Cada vegada està més integrat a la seva nova vida a Anglaterra, i a la Premier League ha tornat a exhibir les seves increïbles condicions físiques. Andoni Iraola l'ha utilitzat com a lateral dret, i ha signat algunes actuacions molt destacades, que han provocat que a Anfield molta gent demani que el retinguin més enllà del present curs. De moment, encara queda molt de temps per prendre una decisió definitiva, i valorar si paguen els més de 50 milions d'euros que van acordar.
Jugar en un equip amb tanta història també és un somni per al futbolista de 27 anys, qui mai s'hauria pogut arribar a imaginar que arribaria on és a dia d'avui. I així ho recordava fa un temps en una entrevista al diari 'Mundo Deportivo', on va repassar els seus orígens tan humils, en un petit poble de l'Uruguai. "Sense els meus pares no ho hauria aconseguit. Tampoc sense la meva àvia, que ja no és entre nosaltres. Ella em portava a entrenar quan els meus pares no podien. Som una família humil. Ara tinc un contracte amb Nike, però quan vaig començar, la meva mare havia de pagar a terminis unes botes perquè pogués jugar", va començar recordant.
"És tremend veure la meva família aquí, vam passar per moltes coses quan érem petits. Els meus pares van fer una feina immensa, molt d'esforç perquè pogués ser jugador i estar al Barça. El que estem aconseguint, gràcies a Déu, és una emoció espectacular. Tot el que estem vivint, et fa pensar en tots els sacrificis que vam fer abans. Ara tenim la recompensa", va prosseguir Araújo, qui com a curiositat, va ser davanter fins als 16 anys.
"Estava en un equip petit. Pensava a fer el salt a un gran de l'Uruguai o a un altre equip sud-americà. Amb això em conformava, però recordo que un dijous, quan estava preparant un partit contra el Peñarol, em va trucar el meu representant, que estava a Europa. Em va dir que havia de venir ràpid sense dir-me on. Diumenge vaig venir cap a Madrid. Tenia algunes ofertes de Primera, però em va dir que també em volia el Barça per jugar al filial. I no ho vaig dubtar. El Barça és el Barça. I va ser la millor decisió que vaig prendre en aquell moment", va sentenciar el central, recordant l'oportunitat que se li va presentar per arribar a Europa, i aterrar al Barça.