A Ronald Araujo li va canviar la vida per sempre en el moment que va aterrar a Europa. No només per passar a jugar en un dels equips més grans del planeta, el Barça, sinó perquè això també li va servir per garantir el seu present, i el seu futur. Un premi per tot l'esforç que la seva mare va fer per poder tirar endavant una família humil, sense gaires recursos, i on totes les esperances estaven posades en l'actual jugador del Liverpool.
En una entrevista per a 'El Periódico', el defensor nascut l'any 1999 recorda com d'emocionant va ser assabentar-se que el conjunt blaugrana el volia fitxar, ja fa més de vuit anys. "Jo estava dormint la migdiada al meu apartament de Montevideo (Uruguai). Rebo una trucada del meu representant. Era un divendres, jo tenia un partit diumenge a Rivera, la meva ciutat, i els meus pares havien comprat entrades per venir-me a veure. 'Fes la maleta que te'n vas!', em diu. I jo li responc: 'On?' I ell: 'Cap aquí, cap a Europa'. I jo: 'Però on he d'anar?'. Ell em va respondre: 'Tranquil, tenim diverses ofertes, anirem veient a poc a poc'. I li insistia: 'M'ho has d'explicar...'", començava dient l'ex del Boston River.
"'Tenim aquest equip, aquest i aquest... I el Barça'. Va ser quan vaig trucar a la meva mare: 'No puc jugar diumenge. He de marxar'. I ella em va respondre: 'Com que marxes? On?' Quan els vaig dir que tenia diversos equips i un era el Barça, es van posar tots molt feliços. No vaig jugar diumenge per precaució, és clar. Ells igualment van anar a veure el partit, però jo no hi era. Faltava força informació. Vaig arribar a Madrid un dimarts, era a l'hotel, i encara no s'havia concretat res. Després em van dir que aniríem a Barcelona. Jo estava molt feliç, no vaig pensar si era el primer equip o el Barça B. Per mi, era Barcelona i el Barça, el club més gran del món", va prosseguir l'internacional uruguaià.
"Va ser terrible. En unes hores va canviar tot. A vegades, hi ha esglaons per arribar a un club com aquest. Potser anar de Boston a un gran de l'Uruguai i després venir aquí. Però aquest pas, de Boston al Barça, no l'ha fet gaire gent. Va ser un pas gegantí. Quan vaig arribar a Sant Joan Despí estava nerviós, només volia passar les proves mèdiques i començar. Ja el primer dia vaig conèixer Luis Suárez. Només signar, i coincidint que ells entrenaven a la tarda, vaig baixar al camp d'entrenament. Luis em va donar la benvinguda després de parlar una estona. Jo estava vivint una pel·lícula. Tal qual. Vaig veure Leo, Piqué, Busquets... Jo estava molt content. Estava flotant. A Luis només el coneixia de veure'l a la televisió i, de sobte, estava parlant amb ell", va afegir Araújo, abans de recordar els moments més difícils de la seva vida, quan era més jove.
"A casa meva, a Mandubí, un barri humil de Rivera, hi havia un passadís llarg. I allà, entre les cases, és com jo vaig començar. Però després al futbol, una mica més seriosament, va ser a l'Huracán de Rivera. Tenia cinc anys. A la meva ciutat, un costat del carrer és l'Uruguai i l'altre del Brasil. A casa, a vegades, ens faltava per tenir sabates i hi havia dies en què també teníem poc per menjar. Recordo un dia en què només teníem pasta i maionesa per menjar amb la meva mare. També recordo que no tenia sabates per jugar a futbol i la meva mare es ficava, no sé com es diu aquí, a treure quotes per aconseguir-les. A vegades, trigava vuit o nou mesos sense pagar-les, però jo tenia les meves sabates. És un esforç molt gran el que van fer els meus pares, sempre els estaré agraït. I ara resulta que jo tinc contracte amb Nike", va sentenciar el jugador sud-americà, que ara juga en un altre gran club d'Europa, com és el Liverpool, després d'haver arribat a ser capità amb el Barça, i haver conquerit molts títols.