Rodrigo Hernández viu envoltat de focus, estadis i rumors. El seu rendiment l'ha situat entre els millors centrecampistes del món. Tanmateix, la seva identitat mai ha quedat limitada a la pilota. Fora del camp manté una vida marcada per la formació, la família i el desig de conservar contacte amb la realitat.
El futbolista va explicar aquesta filosofia durant una entrevista amb el diari AS. Estudiava Administració i Direcció d'Empreses mentre avançava professionalment. No entenia la universitat com un pla alternatiu. Li servia per desconnectar, conèixer altres ambients i evitar que les converses acabessin girant al voltant d'entrenaments, resultats o contractes.
El futbol no va eclipsar la seva formació personal
"Mai he deixat de banda els estudis", va assegurar. Reconeixia que compaginar ambdues obligacions exigia voluntat i sacrificis. El seu calendari estava ple. Hi havia sessions de treball, desplaçaments i partits. Així i tot, trobava temps per continuar amb les assignatures. Era difícil, però considerava que aportava equilibri a la seva vida.
Rodri tampoc sosté que tots els joves hagin de completar una carrera. El seu missatge és més directe. Creu que "treure's el batxillerat és essencial". Un futbolista és observat per persones. Necessita eines per expressar-se, prendre decisions i transmetre valors als qui el consideren un exemple.
Aquesta convicció va néixer a casa. "L'educació era molt important en la meva família", va recordar a The Players' Tribune. Els seus pares van acceptar que perseguís el futbol professional, però van establir una condició. No havia d'abandonar la seva formació. L'acord li va permetre perseguir dos objectius i construir una personalitat allunyada de la bombolla de l'esport.
Sempre amb els peus a terra
Quan va arribar al Vila-real amb 17 anys, es va matricular a la Universitat Jaume I. Va triar viure en una residència universitària. Podia haver buscat un pis i una rutina més aïllada. Va preferir compartir espais amb estudiants. Allà trobava converses, preocupacions i experiències que no depenien del futbol.
Les seves jornades tenien poc a veure amb les d'altres jugadors. Entrenava al matí. Després assistia a classe i tornava a la residència. Mentre alguns companys descansaven sols, ell convivia amb universitaris. Aquesta normalitat el va ajudar a mantenir els peus a terra fins i tot quan va començar a competir regularment a Primera Divisió.
La influència de Pep Guardiola va arribar després i va transformar la seva interpretació tàctica. Rodri el considera l'entrenador més determinant de la seva trajectòria. Però la seva manera de comprendre la vida ja estava formada. El tècnic va millorar el jugador. L'educació va protegir la persona i li va recordar que l'èxit professional no substitueix tota la resta.