Rodri Hernández obre una nova etapa al FC Barcelona. Arriba després de capitanejar Espanya al Mundial de 2026 i amb el prestigi de la Pilota d'Or. No obstant això, abans de convertir-se en un dels millors centrecampistes, va ser un nen obsessionat amb comprendre cada detall del futbol.
"A casa meva estaven farts que jo veiés tant futbol", va confessar en una entrevista a El País. No es limitava a seguir els partits. Observava moviments, decisions i posicions. Volia entendre per què ocorria cada jugada. Aquella curiositat va acabar convertint-se en una de les seves virtuts dins del camp.
Rodri, sempre exigent amb si mateix
La seva relació amb la pilota també tenia una cara més dura. En un text publicat per The Players’ Tribune, va explicar que patia després de cada partit. Amb deu anys, si considerava que havia jugat malament, podia passar el dia sense parlar amb els seus pares. Per a la seva mare només era un joc. Per a ell significava moltíssim més.
Aquesta autoexigència el va acompanyar durant tota la seva formació. Va començar al Rayo Majadahonda i després va ingressar a la pedrera de l'Atlètic de Madrid. El club blanc-i-vermell va acabar descartant-lo durant l'adolescència. Considerava que no tenia el físic necessari. Rodri era massa baix per al perfil buscat. Aquell cop va poder aturar-lo, però va decidir continuar remant contra corrent.
Als 17 anys va marxar al Vila-real. Vivia lluny de la seva família i va començar a sentir-se superat. Durant el seu discurs de la Pilota d'Or, va recordar el moment més delicat. Va trucar al seu pare plorant i li va dir que no podia continuar. Ell va respondre que havia arribat massa lluny per tirar la tovallola. Aquella conversa va canviar el seu camí.
Una condició innegociable per continuar jugant a futbol
Els seus pares van acceptar que perseguís el futbol amb una condició. Els estudis no podien abandonar-se. Rodri va explicar a The Players’ Tribune que la universitat no era negociable. Es va matricular en Administració i Direcció d'Empreses a Castelló. Entrenava al matí i assistia a classe a la tarda. Compartia residència amb estudiants i portava una vida corrent.
Al principi anava en bicicleta fins al tramvia per arribar als entrenaments. Després va demanar ajuda al seu pare per comprar un vehicle barat. Van trobar un Opel Corsa de segona mà. Alguns companys es burlaven del cotxe. A Rodri li encantava. No necessitava aparentar. Aquesta senzillesa continua definint un futbolista sense xarxes socials i amb els peus a terra.
El Vila-real li va obrir les portes de Primera. Després va tornar a l'Atlètic i el 2019 va fitxar pel Manchester City. Allà va guanyar la Champions marcant el gol de la final. Més tard va conquerir l'Eurocopa i la Pilota d'Or. Ara arriba al Barça després de liderar una Selecció Espanyola que ha sumat la seva segona estrella en guanyar el Mundial, en el qual a més va ser escollit com el millor jugador de la competició.