Rodri prefereix que no juguin junts perquè amb Fermín i el seu amic, el Barça juga pitjor

Rodri té molt clar quin tipus de centre del camp li permet sentir-se més còmode al Barça. El pivot considera que la seva millor versió apareix quan té Pedri a prop, amb llibertat per organitzar i donar continuïtat a la possessió, i per davant un mitjapunta més vertical com Fermín López o Dani Olmo. El que no acaba de convèncer-lo és compartir estructura amb els dos alhora.

El problema no està en la qualitat de Fermín ni d'Olmo, sinó en l'equilibri. Ambdós són futbolistes molt ofensius, ataquen contínuament espais i tenen tendència a acostar-se a l'àrea. Quan coincideixen, l'equip guanya amenaça, però també perd presència a la base de la jugada i Rodri pot quedar massa sol a l'hora de sostenir les transicions.

Pedri és el soci que millor equilibra Rodri

Amb Pedri al seu costat, Rodri sent que el centre del camp té una altra pausa. El canari pot baixar a rebre, girar sota pressió i ajudar a controlar el ritme, cosa que permet al pivot concentrar-se més a ordenar i protegir l'estructura.

Bernal substituit per Rodri Debut Barça Athletic
Bernal substituït per Rodri Debut Barça Athletic

Una cosa semblant podria oferir Marc Bernal. Tot i que el seu perfil és diferent, també dona més cos al centre del camp i permet que Rodri no hagi d'assumir pràcticament sol tota la construcció des de darrere.

Fermín i Olmo junts aporten massa vertigen

Fermín i Olmo són dos jugadors que busquen constantment zones de rematada i última passada. Aquesta agressivitat ofensiva pot ser molt útil, però si tots dos apareixen per davant de Rodri al mateix temps, l'equip corre el risc de partir-se amb més facilitat. Per això el migcampista prefereix una fórmula més compensada: Rodri acompanyat per Pedri o Bernal i, per davant, un entre Fermín i Olmo. Flick valora moltíssim els dos mitjapuntes i no renunciarà a utilitzar-los junts en determinats partits, però també sap que aquesta configuració exigeix molt més al pivot.

Rodri no qüestiona cap dels dos. Simplement considera que el Barça funciona millor quan hi ha una peça de control al seu costat. Si Fermín i Olmo coincideixen massa a prop de l'atac, l'equip guanya profunditat, però perd equilibri. I per al pivot, aquesta diferència pot marcar completament el funcionament del centre del camp.