Rodrigo Hernández és un exemple en molts aspectes. És un jugador atípic, que s'allunya de polèmiques, i que ni tan sols té xarxes socials. No li interessen les càmeres ni els micròfons, i únicament es dedica a jugar a futbol, la seva gran passió. Però va haver de fer molts sacrificis per complir el seu somni, com marxar de casa seva quan encara era un nen, després que l'Atlètic de Madrid el descartés, per la seva baixa estatura, mudant-se a Vila-real.
També sorprèn el fet que no abandonés els seus estudis, i anés a la universitat, on es va acabar graduant. I, com ha explicat a 'The Players Tribune', va fer un pacte amb els seus pares, en el qual va prometre que mai abandonaria els seus estudis, que era la millor manera de mantenir sempre els peus a terra, i que no se li pugés la fama al cap. D'aquesta manera, podia continuar sent una persona normal, amb obligacions i distraccions més enllà de la pilota.
"Als 10 anys, si jugava un partit i no m'anava bé, no podia parlar amb els meus pares en tot el dia. Estava molt enfadat amb mi mateix. Segur que la meva mare em mirava i pensava: 'Què li passa? Només és un joc'. Però per a mi, era gairebé com una droga. Així que vaig fer un tracte amb els meus pares quan era molt jove. No sé si alguna vegada en vam parlar. Si volia perseguir el meu somni futbolístic, havia d'anar a la universitat. Així que, als 17 anys, em vaig mudar de Madrid a Vila-real i em vaig matricular a la Universitat Jaume I. El primer any vaig viure a les residències de l'Acadèmia Vila-real amb els meus companys. Però després, en complir 18, ja et consideren major i has de buscar-te el teu propi pis. Va ser la meva mare qui va tenir la idea: 'Per què no et mudes a la residència d'estudiants de la universitat?' Així que això va ser el que vaig fer", començava dient el guanyador del Baló d'Or l'any 2024.
Rodri, un alumne més a la universitat
Lluny de tenir privilegis o ser diferent dels altres, Rodri va mantenir el seu perfil discret a la universitat, on era un alumne més. De fet, mai va explicar als seus companys que era futbolista professional, i molts es van quedar sorpresos quan el van veure per primera vegada a la televisió.
"Jo era com qualsevol altre estudiant; ni tan sols sabien que jugava a futbol, així que apareixia amb la meva aigua amb gas i em quedava una estona fins que arribava l'hora d'anar a la discoteca. Després desapareixia. Finalment, algú va dir: 'Rodrigo, per què mai surts amb nosaltres? Vinga, home!'. I vaig haver de dir-los: 'Bé, jo jugo a futbol. Tinc entrenament al matí'. Em van matar per això. En aquell moment, encara entrenava amb el segon equip. Era un don nadie. Ni tan sols tenia cotxe. La residència d'estudiants estava a 15 minuts amb cotxe del centre d'entrenament del Vila-real, i no podia pagar un taxi cada dia. Així que anava en bici fins a la parada del tramvia", recordava el fitxatge estrella del Barça aquest estiu.