Rocío ha construït part de la seva activitat immobiliària al voltant d'habitatges que no són seus. El seu model consisteix a llogar un pis i gestionar després el lloguer de les seves habitacions. Les xifres que utilitza com a exemple criden l'atenció: paga uns 950 euros mensuals al propietari i cobra al voltant de 400 per cada estada. Si les quatre estan ocupades, la recaptació arriba als 1.600 euros, tot i que aquesta quantitat no equival al benefici.
La inversora va explicar la seva experiència a Libertad Inmobiliaria. Quan hi va participar, combinava cinc habitatges propis destinats al lloguer tradicional amb la gestió d'unes 75 habitacions mitjançant subarrendament. Són dues activitats diferents, ja que en una obté ingressos com a propietària; en l'altra assumeix una renda davant el propietari i organitza l'ocupació de l'immoble perquè els comptes permetin cobrir despeses i obtenir un marge.
La sala d'estar es converteix en una altra habitació
El pis que descriu com a habitual està situat en un barri treballador i compta amb tres dormitoris i una sala d'estar independent que transforma en la quarta habitació. També busca habitatges que requereixin una posada a punt limitada. Segons va explicar, sol destinar uns 3.000 euros a mobiliari i equipament, amb la intenció que els ocupants trobin el necessari per instal·lar-se i començar a utilitzar l'habitatge des del primer dia.
La diferència entre els 1.600 euros cobrats i els 950 abonats al propietari és de 650 euros. D'aquí encara ha de descomptar subministraments, internet i altres despeses de gestió. Rocío situa el seu objectiu en uns 410 euros mensuals per habitatge, segons els seus càlculs. Aquesta distinció resulta fonamental per entendre el seu relat: la facturació correspon al que entra, mentre que el resultat depèn també del que costa mantenir l'activitat.
L'ocupació i el contracte condicionen els comptes
L'exemple permet veure també quant pesa una habitació buida. Amb tres ocupades a 400 euros, els ingressos baixarien a 1.200: quedarien 250 abans de descomptar les altres despeses. Per tant, les xifres depenen de mantenir l'ocupació i controlar els costos. El marge anunciat descriu la seva experiència i els seus objectius, però no garanteix que qualsevol habitatge llogat per aquest import pugui proporcionar el mateix resultat econòmic.
També importa el règim jurídic del contracte. Per als arrendaments d'habitatge subjectes a l'article 8 de la Llei d'Arrendaments Urbans, el subarrendament exigeix consentiment previ per escrit, només pot ser parcial i el seu preu no pot superar el de l'arrendament. Per això, el negoci descrit no pot traslladar-se sense més a qualsevol contracte: el seu encaix legal ha d'examinar-se abans de donar per viable la diferència entre ambdues rendes.