Viatjar a Àsia o Sud-amèrica obliga, en molts casos, a fer escales fora de la Unió Europea. I aquí és on experts en aviació recomanen prestar especial atenció a la anomenada llista negra d'aerolínies vetades per la UE, un document oficial que recull les companyies que no poden operar en espai aeri europeu per motius de seguretat.
En la darrera revisió figuren 129 aerolínies prohibides. El veto es divideix en dos grans blocs amb 100 companyies pertanyen a 15 països els sistemes de supervisió aèria dels quals han estat qualificats com a deficients. Les altres 29 presenten greus carències tècniques o operatives detectades per les autoritats europees encarregades de valorar si són segures o no.
129 aerolínies sota veto europeu
La Comissió Europea actualitza periòdicament aquesta llista després d'auditories tècniques i revisions de seguretat. En molts casos, el problema no és només l'aerolínia en si, sinó el sistema de control del país que la certifica. D'aquestes 29 companyies assenyalades individualment, 22 han estat certificades exclusivament per Rússia i les set restants pertanyen a diferents Estats on s'han detectat incompliments greus en estàndards de manteniment, formació o supervisió operativa.
La inclusió més recent i cridanera és la de Air Tanzania. Malgrat comptar amb una flota moderna amb avions com Airbus A220, Boeing 737 MAX i Boeing 787, l'Agència Europea de Seguretat Aèria considera que els seus procediments no garanteixen el nivell exigit per operar en territori comunitari. No és la primera vegada que aquesta aerolínia és vetada: ja va passar el 2019.
Què han de tenir en compte els viatgers
Tot i que aquestes companyies no operen directament des d'Espanya, sí que poden aparèixer en rutes amb escales cap a Àsia o Sud-amèrica si el bitllet es compra a través d'agències externes o combinacions internacionals. La recomanació de les autoritats és clara: consultar sempre la llista oficial abans de reservar vols amb aerolínies menys conegudes o amb base fora de la UE. El fet que una companyia tingui avions moderns no garanteix per si sol estàndards adequats de seguretat operativa.
Així doncs, la llista negra no és una advertència simbòlica, sinó una mesura preventiva basada en auditories tècniques. Per als viatgers nacionals, especialment en trajectes de llarg recorregut, verificar la companyia que opera cada tram del vol és una precaució bàsica que pot marcar la diferència.