Raphinha va créixer a La Restinga, un barri humil de Porto Alegre, en una infància marcada per la manca de recursos i per l'obsessió d'arribar algun dia al futbol professional. El jugador del Barça ha explicat en diverses ocasions que a casa mai va faltar menjar gràcies a l'esforç dels seus pares, però fora d'ella va viure situacions especialment dures. Després d'entrenar o jugar, ell i els seus amics podien quedar-se sense res a menjar durant hores.
En un relat publicat per The Players’ Tribune, Raphinha va recordar que, quan cap dels nois tenia menjar, van arribar a demanar ajuda a desconeguts al carrer. No sempre trobaven comprensió. Després de passar hores jugant estaven bruts, suats i amb cops, i algunes persones pensaven que volien robar-los. "Era realment trist, perquè simplement volíem tastar una mica de menjar. Una galeta, un tros de pa… qualsevol cosa", va explicar.
Demanava menjar després de jugar a futbol
La situació es repetia especialment durant els seus primers anys com a futbolista. Entre els 12 i els 14 anys, Raphinha ha explicat que després d'alguns entrenaments es quedava al carrer demanant a algú que li comprés alguna cosa per menjar mentre esperava l'autobús de tornada a casa. Algunes persones l'ajudaven i altres directament el trucaven "vagabund".
El transport també suposava un problema. Hi va haver ocasions en què no podia permetre's pagar el desplaçament fins als entrenaments i allò arribava a fer-lo plorar perquè només volia continuar jugant. Algunes mares de companys acabaven pagant el seu abonament mensual d'autobús perquè pogués seguir assistint. La seva carrera va començar, per tant, depenent també de petits gestos de persones que veien quant significava el futbol per a ell.
Una infància que explica l'actual capità
Raphinha sempre ha volgut matisar que els seus pares treballaven i que seria injust afirmar que va passar gana de manera permanent dins de casa. El seu record es refereix principalment a aquells moments fora de la llar, després de moltes hores jugant o entrenant, quan ell i els seus amics no tenien diners per comprar menjar. Aquesta diferència també explica per què parla amb enorme respecte del sacrifici de la seva família.
Avui, convertit en un dels líders del Barça i una referència del Brasil, continua utilitzant aquells records per explicar la seva mentalitat. La intensitat amb què juga i la seva insistència a no donar una pilota per perduda van néixer en un entorn on res resultava senzill. Abans dels grans contractes i els estadis plens hi va haver tardes en què l'objectiu era molt més bàsic: aconseguir alguna cosa per menjar abans de tornar a casa.