Quan els amics de Quim Masferrer quedaven per anar a tocar timbres, ell tenia un problema. A Sant Feliu de Buixalleu, feia broma, no hi havia ni un timbre per tocar. Els seus amics eren a Arbúcies, on anava a l'escola. En tornar a casa, el panorama era un altre. "Els únics nens érem la meva germana i jo", va recordar en una entrevista amb la revista Ateneus.
De petit tenia un somni que es repetia. Al poble arribaven famílies amb fills i, de sobte, tenia amb qui jugar. Els caps de setmana s'assemblaven una mica a aquest somni. Masferrer s'havia criat entre les taules i la barra del restaurant familiar i li encantava veure arribar els cotxes plens de gent. A The New Barcelona Post va recordar com esperava aquells dies.
El ciclomotor amb què podia anar a veure els seus amics
A Arbúcies tenia el col·legi, jugava a futbol i va començar a fer teatre amb Els Pastorets. Era el poble del costat, però poder-hi anar pel seu compte li va canviar les tardes. Així que va fer catorze anys es va treure la llicència de ciclomotor. Amb la moto podia acostar-se a veure els seus amics o tirar cap a Hostalric, on sortia i on va tenir la seva primera nòvia.
Molt abans d'aquelles sortides, una funció escolar li havia deixat una pregunta. En acabar l'obra, va anar a buscar la seva mestra, la senyoreta Carmina, per saber si el que acabava de veure era un ofici. Va ser ella qui li va explicar l'escena molts anys després, quan va anar a veure'l actuar. A casa coneixia bé la feina dels seus pares, amb el seu pare al camp i la seva mare a la cuina del restaurant. Això de viure de pujar a un escenari acabava de descobrir-ho.
El bosc on feia cabanes amb la seva germana
Quan va començar a recórrer pobles amb El Foraster, Masferrer va reconèixer alguna cosa de Sant Feliu en les comunitats que visitava. Segons va explicar, créixer en una casa que servia de punt de trobada per a les masies del voltant el va ajudar a entendre com acostar-se als seus veïns en arribar amb el programa de TV3.
De jove tenia ganes de marxar. Anys després va explicar que estava arreglant una casa a Sant Feliu i que volia tornar per estar a prop dels seus pares. Un dia va tornar al bosc on ell i la seva germana feien cabanes. Ja no en quedava cap, però ell encara sabia on anar a buscar-les.