La metodologia Reggio Emilia no és nova. De fet, va sorgir en el municipi italià del mateix nom l'any 1945. Moltes dones que es van quedar vídues després de la Primera Guerra Mundial van buscar un lloc on poder deixar els seus fills en haver de posar-se a treballar i es van unir formant diverses escoles amb un mètode d'ensenyament diferent.

Un periodista i pedagog, Loris Magaluzzi, es va quedar impactat amb aquesta iniciativa després de conèixer-la per fer un reportatge i va decidir dotar-la d'estructura i impulsar-la. En el dia d'avui està reconeguda com una de les millors pedagogies preescolars del món per la UNESCO i recomanada per la Universitat Harvard.

La metodologia Reggio Emilia

La metodologia parteix de la concepció de la formació del nen com una interacció constant amb l'entorn que l'envolta. L'escola ha de ser un espai viu en el qual s'ensenya a partir d'experiències reals i esdeveniments, creant un entorn amable amb els nens, còmode, on es potenciï la seva imaginació i la seva creativitat.

Per això té especial importància la distribució de l'espai en la classe, el tipus de material i l'entorn, perquè ha d'afavorir en tot moment l'aprenentatge voluntari. A partir d'aquest entorn, les capacitats dels nens es van manifestant de forma espontània i no hi ha d'haver una unidireccionalitat en l'aprenentatge del professor a l'alumne.

És a dir, que els mestres tenen un paper fonamental perquè siguin els mateixos nens els que construeixin els seus propis pensaments i els comuniquin de la manera que els resulti més immediata i atractiva. La participació de les famílies en l'aprenentatge dels seus fills és fonamental i es concep com una forma d'intercanvi entre adults i nens que enriqueix totes les parts.

Algunes de les peculiaritats d'aquesta disciplina són, per exemple, la qual cosa ells anomenen la filosofia dels "100 llenguatges", que fa referència les diferents maneres que té un nen de comunicar-se a través de la pintura, l'escriptura, el ball, la cançó o el joc. Té una especial importància el fet que en l'escola hi ha d'haver nombrosos espais verds: patis, horts, jardins que permetin un contacte directe amb experiències que apropen al nen al món real.

L'ensenyament es basa en projectes que permeten que els nens s'involucrin d'una forma més global en el seu aprenentatge i els ofereix l'oportunitat de treballar amb qüestions menys abstractes.

Un altre aspecte destacat és la figura de l'atelier i l'atelierista, un taller artístic a càrrec d'un professional de les arts visuals i plàstiques. D'aquesta forma, s'ofereixen diferents propostes als nens perquè experimentin amb materials i tècniques i d'aquesta forma desenvolupen les seves capacitats artístiques.

A les Escoles Reggio Emilia és fonamental documentar la feina que es realitza, mitjançant textos, fotografies, dibuixos... D'aquesta forma es crea una comunicació constant amb les famílies i es permet que els pares estiguin sempre informats de la feina que realitzen els fills.