Tant els caps de setmana com a l’estiu és possible que fem sortides o viatges que comportin passar-se unes quantes hores al cotxe. I en aquests trajectes, si hi anem amb nens, és possible que se’ls faci llarg i comencin a mostrar símptomes d’avorriment o d’impaciència. Les expressions estrella en aquesta situació són sempre sobre quant de temps més s’hauran d’estar al cotxe: “Quant queda?”, “quan arribarem?” o el mític “queda molt?” (amb cantarella inclosa). En aquests casos, com en tots els que tenen a veure amb els menors, es tracta de donar-los informació verídica (no enganyar-los amb mentides pietoses) i donar-la amb un llenguatge que puguin entendre (no tothom comprèn què representa que quedin 100 quilòmetres). Des de La Gandula d'ElNacional.cat, us donem quatre opcions per distreure els nens al cotxe durant els viatges de carretera.

🏖️ 4 viatges de cap de setmana de platja i muntanya per Catalunya que t'encantaran

🚌 5 llocs que segur no coneixes a prop de Barcelona per fer excursions d’un dia amb transport públic


És aconsellable, doncs, ser sincer encara que rebem alguna resposta de decepció; és preferible que es facin la idea que el viatge serà llarg abans que intentar esquivar la situació amb falses promeses. Per tant, cal evitar el “ja queda poc” a no ser que, efectivament, quedi poc i ja se’ls pugui anunciar la bona notícia que aviat ja podran sortir del cotxe. Si queda molt trajecte per endavant se’ls hi pot fer entendre de diferents maneres. La primera, sobretot quan queda quasi tot per fer, és dir-los ras i curt que queda molt, sense més dades, i que vegin que la cosa va per llarg. La segona manera, si ja són conscients de la mesura del temps, és dir-los en minuts o hores el temps que manca: falta mitja hora, falta una hora, o la seva traducció en unitats de temps que tinguin controlat: “falta el temps que trigues a dutxar-te, posar-te el pijama, parar taula i sopar”. Si són una mica més grans i comprenen les distàncies se’ls hi pot dir quants quilòmetres queden per bé que no són el mateix 20 quilòmetres per autopista que 20 quilòmetres en una carretera de muntanya. 

Sigui com sigui, el cert és que si fem sortides llargues, l’estona que passen al cotxe es pot fer feixuga. I malgrat que la solució de la pantalla (tauleta o mòbil) pugui semblar màgica no és del tot aconsellable per diversos motius: es poden marejar, poden agafar una mala postura (que després pot repercutir en l’estat físic durant les vacances) o, simplement, els hi estarem relacionant de nou pantalla amb la única solució quan no hi ha res a fer. Tal com vam dir a l’article sobre els plans que es poden improvisar amb la canalla, l’avorriment no és, per si mateix, una cosa dolenta: afavoreix la creativitat i ajuda a relaxar la ment. Per tant, abans de començar a consumir recursos de distracció convé també haver passat per una estona avorrida. I quan ja no se sàpiga què més fer, aleshores sí, ja podem tibar d’algunes d’aquestes idees.

Veig-veig: 

És el rei dels jocs al cotxe perquè combina observació del paisatge, conversa entre els ocupants del vehicle i un exercici lúdic. Es tracta que un dels ocupants pensi amb alguna cosa que està veient en aquell moment i que la resta l’hagin d’endevinar amb preguntes tancades (amb resposta sí o no). Normalment, la mecànica del joc comença amb una mena de cançó ritual:
- Veig, veig (canta la persona que ha pensat l’objecte)
- Què veus? (responen la resta)
- Una coseta.... 
- I de quin color és?

I a partir d’aquí, del color de la cosa a endevinar, s’intentarà descobrir la resta. El primer que l’encerta és el que després haurà de pensar en un altre objecte. No obstant això, es recomana ser una mica flexible amb les normes del joc perquè tothom hi pugui participar.

Escollir cançons per torns:

Si el cotxe ho permet, es pot connectar algun dels mòbils amb els altaveus del vehicle i d’aquesta manera escollir quines cançons hi sonen. Pot resultar molt divertit que cada membre de la família esculli una cançó i quan acabi se li passa el dispositiu a un altre perquè faci el mateix (menys el conductor o conductora, que haurà d’encarregar-ho). Abans, durant o després de la cançó, el qui l’ha seleccionat pot explicar el perquè d’aquesta selecció, perquè li agrada, a què li recorda o si ens hem de fixar en alguna cosa en especial de la mateixa cançó. I, evidentment, hi ha la llibertat de cantar-la a ple pulmó.

Endevinalles vàries:

Els jocs que fan servir el llenguatge oral són molt útils en aquests trajectes en cotxe. N’hi ha molts i amb mecanismes diferents que, a més, es poden adaptar segons l’edat dels participants. Els que més funcionen són el d’endevinar un personatge o una pel·lícula/sèrie. També de manera rotatòria, un dels membres de la família es pensen, per exemple, una pel·lícula. La resta l’ha d’endevinar amb preguntes que només es poden contestar sí o no. Qui l’endevina és a qui li correspondrà pensar una nova cosa a endevinar. 

Parlar sense urgències:

Estar en un habitacle de pocs metres quadrats, tots junts, i durant una bona estona, pot ser una bona oportunitat per parlar d’aquells temes que normalment amb les presses del dia a dia no podem abordar. Són converses que van una mica més enllà de les quotidianes però que, de tant en tant, convé tenir. Ara bé, hem d’escollir bé de què volem parlar perquè si són temes que poden generar tensions, obrir ferides o, senzillament, generar mal humor, cal evitar-ho perquè no hi ha possibilitat de marxar a prendre l’aire. Són converses, doncs, de temes a mig i llarg termini i que no generin conflicte. Per exemple, si al setembre hi ha algun canvi profund en el dia a dia, es pot parlar de com es planificarà. O també es pot abordar el futur acadèmic si estem prop d’aquells cicles en què ja hem d’escollir assignatures, recorreguts o carrera. I si són més petits es pot parlar de planificacions més immediates: el menú de la setmana, propostes per quan arribem al lloc de destí o què necessitem al setembre per quan tornem a la rutina.