Col·locar la cadira al seu lloc en aixecar-se sol interpretar-se com una simple mostra de bona educació. No obstant això, la psicologia assenyala que aquest gest també pot estar relacionat amb determinats trets de personalitat. Els qui ordenen automàticament l'espai que acaben d'utilitzar solen mostrar una major consciència de l'entorn, respecte per les normes compartides i necessitat de deixar les coses correctament acabades.
I és que moltes persones realitzen aquest moviment sense pensar-hi. S'aixequen d'una taula, empenyen la cadira i comproven que no molesti el pas. No esperen que ningú els ho agraeixi ni busquen aparentar correcció. El comportament s'ha convertit en una resposta automàtica associada a l'ordre, la responsabilitat i la consideració cap als qui utilitzaran després aquest mateix espai.
Les persones responsables tendeixen a tancar cada acció
La realitat és que aquest hàbit pot vincular-se amb l'escrupolositat, un dels trets de personalitat estudiats per la psicologia. Les persones amb una elevada escrupolositat solen ser organitzades, curoses i constants. No consideren que una tasca acaba simplement quan deixen d'utilitzar alguna cosa, sinó quan l'entorn torna a quedar preparat.
D'aquesta manera, col·locar la cadira pot representar una forma de tancar l'acció. Asseure's, utilitzar l'espai i retornar-lo al seu estat inicial formen part d'una mateixa seqüència. Deixar la cadira apartada, una porta oberta o un objecte fora de lloc pot generar-los una petita sensació d'incomoditat. També pot existir una forta consciència social. Aquestes persones anticipen que una cadira mal col·locada pot bloquejar el pas, molestar una altra persona o fer que algú hagi de corregir després el que elles han deixat.
L'ordre també pot oferir sensació de control
En altres casos, el gest es relaciona amb la necessitat de mantenir un cert control sobre l'entorn. Ordenar petites coses ajuda a reduir el soroll visual i transmet una sensació d'estabilitat. Això no significa que existeixi un problema psicològic, sinó que algunes persones se senten més còmodes quan l'espai conserva una estructura clara.
L'educació rebuda també influeix. Qui ha après des de petit a recollir, col·locar i deixar cada cosa al seu lloc probablement repetirà el gest durant tota la seva vida. Així doncs, empènyer la cadira en aixecar-se pot ser bona educació, però també revela alguna cosa més. Sol aparèixer en persones responsables, ordenades i conscients de com les seves accions afecten els altres. Un moviment petit pot reflectir una forma completa de relacionar-se amb l'espai compartit.