Un local comercial dividit en 18 habitacions de pladur i lloguers d'entre 500 i 700 euros mensuals. Aquest va ser el cas que va mostrar laSexta en un reportatge publicat el desembre de 2025, on diverses famílies explicaven les condicions en què vivien. La distribució permetia cobrar per separat cada estada dins d'un espai que la cadena descrivia com a reconvertit il·legalment per a ús residencial.
Les imatges i testimonis recollien cuines sense sortida de fums, dutxes improvisades i instal·lacions elèctriques deficients. Una resident reconeixia: "Sabem que les condicions no són aptes per viure". Una altra situava en dotze el nombre de famílies allotjades allà. El reportatge mostrava així la distància entre pagar cada mes per un espai i disposar d'unes condicions adequades per desenvolupar la vida quotidiana amb seguretat i privadesa.
Fins a 12.600 euros mensuals amb totes les habitacions ocupades
En aquest sentit, les quantitats permeten calcular el volum potencial del negoci. Si les 18 habitacions estiguessin ocupades i cadascuna es cobrés a 500 euros, els ingressos assolirien els 9.000 euros mensuals. Si totes costessin 700, ascendirien a 12.600 euros. Són extrems teòrics calculats a partir dels preus publicats, no una facturació acreditada del propietari ni una confirmació que totes estiguessin llogades simultàniament.
D'aquesta manera, mantenir aquests nivells d'ocupació i cobrament durant dotze mesos equivaldria a entre 108.000 i 151.200 euros bruts anuals. Per conèixer el benefici caldria descomptar despeses i saber quines habitacions estaven realment ocupades, quant pagava cada resident i durant quant de temps. El càlcul il·lustra quant pot sumar la divisió d'un únic immoble en nombroses unitats cobrades individualment, però no substitueix uns comptes verificats.
Les famílies denunciaven precarietat i falta de contractes
La situació dels residents afegia una altra dimensió al cas. Una dona denunciava que els pagaments no quedaven reflectits mitjançant contractes ni documents escrits. El reportatge també recollia queixes veïnals sobre les obres i el risc d'incendi. Quan es va publicar, la situació estava judicialitzada. Aquests elements corresponen al moment d'aquella informació i no permeten establir per si sols què va passar després amb el local o els seus ocupants.
Així doncs, darrere les 18 portes hi havia una necessitat d'allotjament que els mateixos residents reconeixien difícil de resoldre. La qüestió central era què rebien a canvi d'aquelles mensualitats: espai, instal·lacions i condicions per viure. El preu per habitació permet dimensionar l'ingrés potencial; els seus testimonis mostren el cost quotidià d'habitar aquell lloc.