En els últims anys, ha crescut el debat sobre el tipus de tasques que s'assignen a l'escola. Molts pares i alumnes qüestionen per què encara es demana comprar una cartolina per fer un mural o preparar un resum escrit, quan existeixen eines digitals que podrien substituir aquestes activitats. El professor i pedagog Sergi Vidal, des del seu projecte Educació amb Emoció, ofereix una explicació pedagògica que va més enllà de la simple tradició escolar: aquestes activitats tenen un valor educatiu vinculat al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels alumnes, no només a l'adquisició de continguts.
Aprendre fent: el sentit pedagògic de tasques com cartolines i resums
Segons Vidal, les escoles continuen demanant tasques aparentment “analògiques” com ara cartolines per a exposicions i resums escrits perquè responen a principis pedagògics que afavoreixen aprenentatges profunds. Aquestes activitats no són arbitràries ni simplement manuals; la seva finalitat és fomentar habilitats complexes que l'educació digital per si sola no garanteix.
Per exemple, quan un estudiant crea un pòster o mural en cartolina, no només reprodueix informació, sinó que ha de seleccionar idees rellevants, jerarquitzar-les, organitzar-les visualment i comunicar un missatge clar a altres. Aquest procés desenvolupa competències cognitives —com síntesi, planificació i expressió— així com habilitats espacials i de disseny, que són fonamentals per aprendre a pensar amb claredat.
De la mateixa manera, escriure un resum no consisteix només a copiar paràgrafs: obliga l'alumnat a llegir de manera activa, identificar idees principals, reformular-les amb les seves pròpies paraules i establir connexions entre conceptes. Aquests processos impliquen una comprensió profunda del contingut, en lloc d'una memorització superficial.
Aquestes tasques promouen també habilitats socioemocionals, com la gestió del temps, la perseverança davant un repte, l'autoestima en presentar resultats propis i, en molts casos, el treball en equip quan es comparteix o exposa la feina. En un context en què les pantalles dominen cada cop més, aquestes activitats “manuals” ofereixen pauses cognitives i espais per a la reflexió, crucials per integrar el que s'aprèn.
A més, Vidal recorda que en educació es busca la interacció entre cap, cor i mans. Que els alumnes manipulin materials físics i articulin idees per escrit contribueix a integrar l'aprenentatge amb l'experiència sensorial, cosa que investigacions pedagògiques clàssiques han defensat des de fa dècades.
Més enllà de les tasques: ensenyar a pensar i comunicar
Des d'una perspectiva pedagògica moderna, les tasques com cartolines o resums no s'han de veure com a "deures antics", sinó com a eines que complementen l'ensenyament digital. L'objectiu no és oposar-se a la tecnologia, sinó equilibrar diferents modes d'aprenentatge perquè els estudiants desenvolupin pensament crític, creativitat i capacitat de comunicar idees complexes, habilitats que són essencials tant a l'aula com fora d'ella.
En definitiva, que les escoles continuïn proposant aquestes activitats respon a una intenció formativa: no només aprendre continguts, sinó aprendre a aprendre; no només rebre informació, sinó transformar-la en coneixement personal i significatiu. Aquesta és una pedagogia que valora la diversitat de formes de pensar i les múltiples intel·ligències presents en els alumnes, i que busca preparar-los no només per aprovar exàmens, sinó per afrontar amb competència els reptes del món real.