Si acostumes a portar texans (o algun cop els has dut) segur que t'has fixat en alguna ocasió en aquells petits botons metàl·lics que no són ben bé botons, ni tampoc decoració pura. Saps per a què serveixen? Aquests petits reblons, sovint de coure o d’algun metall resistent, tenen una raó de ser tan pràctica com brillant —i la seva història arrenca molt abans que la moda urbana o els catàlegs de Zara. A la secció estiuenca de ElNacional.cat, La Gandula, t'expliquem aquesta curiosa història.
👖 Els texans només es renten en comptades ocasions
🧼 Texans i rentadores: una relació discutida i discutible
Per a què serveixen els botons metàl·lics dels pantalons texans
La història ens porta fins al 1873, als Estats Units. En aquell moment, els texans no eren roba de moda sinó uniformes de batalla del dia a dia per a miners, grangers i treballadors del ferrocarril. Pantalons que havien de suportar brutícia, calor, pes i desgast constants.
Aquí entra en escena Jacob Davis, un sastre que rebia constants queixes perquè les butxaques dels pantalons es descosien amb facilitat. Era el punt feble, especialment quan els treballadors les sobrecarregaven amb eines. Llavors va tenir una idea tan senzilla com genial: reforçar les zones de més tensió amb reblons metàl·lics. La cosa funcionava tan bé que va proposar a Levi Strauss, un empresari de roba de treball, patentar el sistema plegats. I així va néixer el primer parell de texans "de veritat", amb número de patent inclòs.
Encara avui, aquells petits reblons metàl·lics tenen la mateixa funció: aguantar el desgast i evitar que les costures saltin a les zones més compromeses, com ara les butxaques frontals. Tot i que els materials han millorat i les tècniques de costura també, els texans continuen sent una peça molt exigida, i aquests petits herois metàl·lics encara fan la seva feina en silenci.
Això no vol dir que la moda no hagi posat també la seva mà. Amb el temps, el detall metàl·lic s’ha tornat gairebé identitari dels texans, una mena de segell visual. Però el seu origen és tant funcional com antic: no són ni de lluny un caprici estètic. Així que, la pròxima vegada que et posis uns texans i notis aquell petit botó metàl·lic a la vora de la butxaca, pensa que no és allà només per fer bonic. És un trosset d’història, una solució obrera, i una prova més que el bon disseny és aquell que ni es veu… però funciona. Potser ja ho sabies. Però si no, ara que ho saps, segur que miraràs els teus pantalons amb uns altres ulls.
Com rentar els texans per evitar el desgast
Això sí, una cosa és que els texans estiguin fets per durar... i una altra és maltractar-los a la rentadora com si fossin draps vells. Si vols allargar-los la vida i mantenir-ne el color, aquí van alguns consells de manual (o millor dit, de carrer):
- Renta'ls poc i amb seny. No cal posar-los a la rentadora després de cada ús. De fet, els experts recomanen esperar entre 5 i 10 posades (o més, si no fan mala olor ni tenen taques).
- Gira'ls del revés. Això ajuda a protegir el tint i evita que es malmetin les zones amb més fregament, com ara els genolls o el cul.
- Amb aigua freda i un programa suau. Els texans no necessiten aigua calenta. Això només fa que el color s’apagui i que la tela es desgasti abans d’hora.
- No els eixuguis a la màquina. Deixa’ls assecar a l’aire, preferiblement en posició horitzontal per evitar que es deformin. L'assecadora els pot encongir i fer malbé les costures i... sí, també els reblons metàl·lics.
- Evita el sabó agressiu. Utilitza detergents suaus, millor si són especials per a roba fosca o delicada.
Amb aquests petits gestos, els teus texans et poden durar anys, aguantant canvis de moda, concerts, viatges i tardes de diumenge... sense perdre el tipus.