Peyu va trobar una manera molt seva d'explicar la tranquil·litat de viure a Muntanyola. Preguntat per la possibilitat de viatjar lluny per evitar que el reconeguessin, l'humorista va respondre que tampoc necessitava marxar massa: al municipi on vivia podia gaudir d'aquest anonimat. Ho va resumir amb una broma que retrata la seva distància respecte a les multituds: "No hi ha ningú que em reconegui. No hi ha ningú".
La declaració va aparèixer en una entrevista publicada per Revista de Vic l'agost de 2017. Durant la conversa, va explicar que havia viatjat a Namíbia i Uganda, tot i que no ho havia fet per escapar de la seva popularitat. També va expressar les seves ganes de passar les següents vacances a casa. El contrast estava servit: podia recórrer milers de quilòmetres, però quedar-se al seu entorn també li oferia tranquil·litat.
Un municipi d'Osona amb espai entre veïns
Muntanyola pertany a Osona i presenta una distribució que ajuda a entendre el sentit de la broma. Les dades de l'Idescat corresponents al gener de 2024 situaven la seva població en 712 habitants, repartits en un terme de 40,32 quilòmetres quadrats. El municipi inclou el nucli de Fontanelles i diferents àmbits de població disseminada, entre ells Múnter i Rústiques Muntanyola.
És una escala diferent a la d'un entorn urbà on els carrers concentren contínuament desplaçaments i trobades. La distància entre habitatges i la presència de població disseminada ofereixen un altre marc per a la vida quotidiana. La frase de l'humorista exagera aquesta sensació fins a convertir-la en un remat: l'anonimat sembla senzill quan amb prou feines hi ha algú al voltant que pugui interrompre'l. El paisatge humà també forma part de l'elecció d'una llar.
Ser conegut sense estar sempre disponible
En aquella entrevista, Peyu també va distingir entre la majoria de persones que s'acostaven amb educació i una minoria el comportament de la qual resultava molest. Va explicar que procurava evitar determinades aglomeracions, especialment aquelles on hi havia molta gent beguda. La seva reflexió mostrava una convivència amb la popularitat plena de matisos: podia agrair el reconeixement per la seva feina i, al mateix temps, preferir espais on passar més inadvertit.
Aquesta diferència permet entendre l'atractiu de tornar a casa. Tenir una professió pública no implica voler mantenir el mateix grau d'exposició durant el descans. Un entorn poc concorregut ofereix la possibilitat de separar ambdós temps i recuperar una rutina pròpia. En la broma sobre Muntanyola, l'extraordinari acaba sent una cosa quotidiana: poder quedar-se a prop, gaudir del lloc on es viu i no necessitar un viatge per desconnectar.