Pedro, jubilat a les Filipines: “Visc en una urbanització amb piscina per 200 euros al mes i és car”

Pedro, un jubilat que va decidir traslladar la seva vida a Filipines, ha encès les xarxes socials amb una afirmació que sembla impossible per a algú que visqui a Madrid o Barcelona, perquè resideix en una urbanització amb seguretat i piscina per tot just 200 euros al mes, i el més sorprenent és que considera que està pagant un preu "car".

El cas de Pedro és el reflex d'una tendència creixent entre els jubilats més joves, que busquen destins on la seva pensió rendeixi el triple. A Filipines, el cost de la vida permet que una prestació mitjana de la Seguretat Social espanyola d'uns 1.300 euros transformi un pensionista en una persona de classe alta. Mentre a Espanya el lloguer d'un estudi consumeix el 70% de la pensió, allà, 200 euros garanteixen un habitatge modern en entorns que a Occident estarien reservats per a rendes de luxe.

A les Filipines pagar 200 euros és massa

En moltes zones segures i paradisíaques de les Filipines, el lloguer d'un apartament funcional pot rondar els 80 o 100 euros. En pagar 200, en Pedro accedeix a serveis prèmium com manteniment de zones comunes, gimnàs i vigilància 24 hores, serveis que per a un local representen un desemborsament important però que per a un jubilat europeu suposen menys del que costa una plaça de garatge.

Però viure com un rei al sud-est asiàtic no només és qüestió d'habitatge. Les despeses diàries segueixen la mateixa lògica, perquè menjar fora en restaurants locals costa uns 3 euros, i la cistella de la compra mensual difícilment supera els 150 euros si s'opta per productes frescos de proximitat. Aquest diferencial permet que el jubilat no només cobreixi les seves necessitats bàsiques, sinó que pugui permetre's viatges constants entre les més de 7.000 illes del país o tota mena de luxes impensables a Espanya. 

La lletra petita amb la sanitat i burocràcia per emigrar

Els experts en estrangeria adverteixen que per gaudir d'aquest nivell de vida, el jubilat s'ha d'enfrontar a la factura sanitària. A diferència d'Espanya, a les Filipines la sanitat de qualitat és privada i costosa, per la qual cosa és imprescindible contractar una assegurança mèdica internacional que cobreixi qualsevol imprevist. A més, per obtenir el visat de resident especial per a jubilats, el Govern filipí exigeix un dipòsit bancari previ i demostrar uns ingressos mínims garantits de per vida. 

Així doncs, Pedro demostra que existeix una via d'escapament per a aquells que senten que la seva jubilació a Espanya és una cursa d'obstacles. Viure amb piscina per 200 euros al mes és una realitat. Això sí, cal estar obert a canviar radicalment l'entorn.