Pedri va créixer a Tegueste envoltat de futbol, però també de la feina diària de la seva família a la Tasca Fernando, el bar que durant dècades va ser una referència a tot el seu entorn. Allà va veure des de petit els seus pares afrontar jornades llargues darrere la barra i va entendre molt aviat l'esforç que suposava mantenir un negoci familiar. Encara que normalment li permetien centrar-se a estudiar i jugar a futbol, hi va haver una nit en què va haver de posar-se a treballar de veritat. L'experiència va ser suficient perquè no volgués repetir-la.
Va passar durant unes festes del poble, quan el local estava completament desbordat. Pedri va començar a servir begudes mentre el seu pare li anava cantant comandes sense descans. Coca-Coles, vins i refrescos s'acumulaven i el futur centrecampista del Barça va començar a notar ràpidament el cansament. En un moment fins i tot va preguntar quan arribava el descans. La resposta del seu pare va ser contundent: allò no era com el futbol i no estava fet per a ell.
Una nit va ser suficient per entendre els seus pares
Pedri recorda que va acabar aquella jornada amb les cames adolorides i completament esgotat. Quan el seu pare li va preguntar què li havia semblat treballar en el negoci familiar, la seva resposta va ser immediata: sentia encara més respecte per tot el que feien cada dia. "La meva carrera a la Tasca Fernando va acabar després d'una sola nit, gràcies a Déu", ha explicat amb humor en recordar aquella experiència.
L'anècdota també ajuda a entendre el context en què va créixer. Els seus pares mai van voler carregar-lo amb responsabilitats que poguessin apartar-lo del futbol perquè consideraven que tenia alguna cosa especial. Pedri sí que ajudava ocasionalment fregant gots o plats per alleujar-los feina, però la seva prioritat sempre va ser entrenar i jugar. Poc després d'aquella nit van començar a arribar trucades de clubs importants interessats en ell.
El seu pare també va renunciar al seu propi somni
La història de la Tasca Fernando està especialment lligada al seu pare, Fernando, que havia volgut ser futbolista i jugava com a porter, però va acabar deixant aquest camí per ocupar-se del negoci familiar. Després d'acabar llargues jornades a l'establiment, encara trobava temps per portar Pedri a entrenar i acompanyar-lo en els primers passos d'una carrera que acabaria arribant molt més lluny.
Anys després, Pedri ha pogut mirar aquella única nit darrere de la barra des d'una altra perspectiva. No va descobrir una professió que volgués seguir, però sí que va comprendre molt millor el sacrifici dels seus pares. Mentre ell podia dedicar pràcticament tot el seu temps al futbol, ells mantenien obert el negoci que sostenia la família. Aquella jornada esgotadora a la Tasca Fernando va acabar convertint-se en una de les millors lliçons sobre els seus propis orígens.