Pedri mai ha amagat fins a quin punt la seva família va ser decisiva perquè pogués convertir-se en futbolista. El centrecampista del Barça va créixer al voltant de la Tasca Fernando, el restaurant familiar de Tegueste, però els seus pares van fer tot el possible perquè ell no hagués d'assumir responsabilitats d'adult massa aviat. El seu pare, Fernando, va ser especialment important en aquest camí.
El mateix Pedri ho va explicar en un emotiu text sobre els seus orígens: "Va treballar moltíssim perquè jo pogués sortir fora i ser simplement un nen, jugant a futbol tot el dia, lliure". La frase té encara més pes perquè el seu pare també havia tingut aspiracions com a futbolista. Era porter, però va haver d'abandonar aquest somni per fer-se càrrec del negoci familiar després de la mort de l'avi de Pedri.
El seu pare va renunciar al seu propi somni
Fernando i l'oncle de Pedri van assumir el restaurant i van passar llargues jornades treballant per sostenir la família. No obstant això, quan van començar a detectar que el petit tenia alguna cosa especial amb la pilota, van prendre una altra decisió: no convertir-lo en un treballador més del negoci. Després de l'escola, podia marxar directament a jugar a futbol.
Aquest suport anava molt més enllà dels diners. El seu pare també era qui el portava a entrenar, fins i tot després d'haver passat hores treballant. Pedri ha recordat a més que era tremendament despistat de petit i s'oblidava botes, canyelleres o qualsevol altra cosa necessària per als partits, obligant en ocasions Fernando a tornar a casa.
El Mundial va tancar el cercle
Anys després, la relació entre pare i fill va acabar regalant una imatge especialment simbòlica. Després de conquerir el Mundial de 2026 amb Espanya, Pedri va poder portar el seu pare a la gespa i llançar-li un penal mentre Fernando tornava a posar-se sota una porteria. Per al futbolista, va ser una manera de retornar-li una petita part de tot allò a què havia renunciat.
L'escena resumeix perfectament la seva història familiar. El seu pare va deixar el futbol per treballar, però va fer precisament aquest sacrifici perquè el seu fill pogués perseguir el mateix somni sense carregar amb les obligacions que ell havia tingut.
Per això Pedri parla de la seva infància des de l'agraïment. Darrere del jugador que va acabar convertint-se en una referència del Barça hi va haver una família que va treballar perquè ell pogués fer una cosa molt més senzilla: sortir de casa, jugar durant hores i seguir sent simplement un nen.