Pedri va aprendre a treballar abans d'omplir estadis i dirigir el joc del Barcelona. La seva primera escola no va ser únicament un camp de futbol. La Tasca Fernando, el negoci familiar de Tegueste, també va marcar la seva infància. El centrecampista va descobrir allà quant d'esforç exigia mantenir obert cada dia un petit bar.
Els pares de Pedri feien llargues jornades atenent veïns i visitants. El nen observava aquell esforç familiar entre taules, safates i converses. Pedri no es limitava a jugar a prop del local. Quan podia, col·laborava amb tasques senzilles. El treball familiar va anar formant el seu caràcter tranquil, responsable i profundament humil.
Pedri no oblida els seus orígens humils
Pedri va recordar aquella etapa en una entrevista amb la revista SEMANA. "Vaig estar fregant gots i plats al bar dels meus pares i va ser molt dur", va explicar. El futbolista no va romantitzar l'experiència. Pedri sabia que cada servei amagava cansament, horaris interminables i una família treballant per mantenir el negoci.
El jove tampoc somiava només amb convertir-se en futbolista professional. Pedri volia alleujar la càrrega dels seus pares. "Tant de bo els pugui ajudar i no hagin de continuar treballant tant", va afirmar. Abans de signar grans contractes, el canari entenia el valor de col·laborar. També sabia qui havia sostingut sempre el seu camí.
Sempre amb els peus a terra
La Tasca Fernando funcionava com una extensió de casa seva. Pedri improvisava partits entre taules i cadires i donava allà els seus primers cops a la pilota. El bar es va convertir en el seu petit estadi. Mentre els seus pares treballaven, ell imaginava una carrera encara llunyana. El somni va començar envoltat de clients habituals.
La Unión Deportiva Las Palmas va obrir la primera gran porta. El Barcelona va impulsar després la seva carrera fins a l'elit. La intel·ligència, la tècnica i la lectura del joc van accelerar la seva progressió. Pedri, tanmateix, va conservar la seva naturalitat. El jugador va continuar parlant de Tegueste, de la seva família i del negoci familiar.
L'èxit de Pedri va permetre complir aquella promesa. Els seus pares van poder deixar de treballar a la Tasca Fernando. El bar va tancar després de 53 anys d'activitat. Aquest tancament no va representar únicament el final d'un negoci. També va significar el descans merescut d'una família que havia sacrificat incomptables hores.
Pedri va aconseguir una cosa més important per a ell que qualsevol reconeixement individual. El centrecampista va poder cuidar dels qui l'havien protegit quan el futbol encara era una possibilitat incerta. Els diners no van esborrar els seus orígens. Els seus ingressos van transformar la vida familiar i van retornar una part de l'esforç rebut durant tants anys.