L'aprenentatge d'una segona llengua en la infància és un dels grans reptes i desitjos de moltes famílies. Davant de mètodes acadèmics tradicionals, el pedagog Fran Monaj defensa una idea clara i basada en la seva experiència educativa: els dibuixos animats són una de les millors formes de criar un fill bilingüe, sempre que s'utilitzin en el moment adequat del desenvolupament. Segons Monaj, la clau no és forçar l'aprenentatge, sinó aprofitar les capacitats naturals del cervell infantil i l'enorme poder de la repetició audiovisual.
Durant els primers anys de vida, el cervell del nen presenta una plasticitat extraordinària. Aquesta capacitat permet absorbir sons, estructures gramaticals i vocabulari sense esforç conscient, de manera molt similar a com s'adquireix la llengua materna. Els dibuixos animats, pel seu format repetitiu, emocional i visualment atractiu, es converteixen en un canal privilegiat per a aquest aprenentatge primerenc.
Per què els dibuixos animats funcionen en edats primerenques
Fran Monaj diu que els nens petits aprenen per repetició i exposició continuada, no per explicació teòrica. Els dibuixos animats repeteixen expressions, vocabulari i situacions quotidianes una vegada i una altra, sempre associades a imatges, emocions i contextos clars. Això facilita que el nen comprengui el significat sense necessitat de traducció, interioritzant l'idioma de manera intuïtiva.
Segons el seu enfocament pedagògic, el moment ideal per introduir els dibuixos animats en un altre idioma és abans dels tres anys, com a màxim. En aquesta etapa, el nen no qüestiona l'idioma, no compara ni rebutja el canvi; simplement l'incorpora com una part més de la seva realitat. A partir d'edats més avançades, el nen ja distingeix clarament entre llengües i pot mostrar resistència o confusió inicial, cosa que fa el procés menys natural.
Monaj subratlla que no es tracta d'augmentar el temps de pantalla, sinó de canviar l'idioma del contingut que ja es consumeix. El valor pedagògic rau en la constància i en el fet que el nen s'exposi a l'idioma de forma diària i relaxada, sense pressió ni expectatives explícites d'aprenentatge.
Avantatges cognitius i educatius del bilingüisme infantil
Des de la pedagogia i la neurociència, el bilingüisme primerenc s'associa a múltiples beneficis. Un nen bilingüe sol desenvolupar una flexibilitat cognitiva més elevada, millor capacitat d'atenció i un control executiu més eficient. Canviar entre dos idiomes enforteix processos cerebrals relacionats amb la memòria, la resolució de problemes i l'adaptació a noves situacions.
A més, el bilingüisme afavoreix més sensibilitat lingüística, cosa que facilita l'aprenentatge d'altres idiomes en el futur. A escala educativa, aquests infants solen mostrar una capacitat més elevada per comprendre estructures gramaticals i per reflexionar sobre el llenguatge. També hi ha avantatges socials i culturals: un infant bilingüe té més eines per comunicar-se en contextos diversos i una obertura més elevada a altres cultures. En comparació, un nen monolingüe no presenta desavantatges en el seu desenvolupament, però sí que perd l'oportunitat d'aprofitar una finestra evolutiva única. Com conclou Fran Monaj, introduir un segon idioma a través dels dibuixos animats no és una estratègia artificial, sinó una forma respectuosa d'aprendre: natural, eficaç i alineada amb com aprèn el cervell infantil.