En una entrevista per a 'Sport Jotdown', Pau Gasol va explicar alguns detalls que probablement molta gent desconeixia sobre la seva vida privada. Va parlar de la seva exitosa etapa per l'NBA, on és considerat com un dels millors estrangers de la història, i és una llegenda en dues de les franquícies on va jugar, Memphis Grizzlies i Los Angeles Lakers, amb la qual va guanyar dos anells. En ambdues té retirada la seva samarreta, i forma part del Saló de la Fama.
Però, abans d'aficionar-se al bàsquet, va provar sort amb el futbol, encara que ràpidament va comprovar que no era la seva especialitat. "Era, diguem-ne, brossa. Era massa prim i massa alt", va assegurar. I posteriorment, va descobrir el bàsquet, un hobby que es va convertir en la seva feina, i que el va acompanyar la resta de la seva vida. Va començar amb una edat una mica avançada, ja a l'institut, però el seu nivell era tan increïble que no va trigar a fitxar pel Barça, l'equip més important de la ciutat.
"Vaig jugar dels 13 als 15 anys en un club petit, afiliat al FC Barcelona, però després vaig començar a rebre ofertes i interès d'altres clubs grans d'Espanya per unir-me a ells. El Barça, de fet, no tenia interès que jo entrés al seu equip júnior, el de 16-17 anys, i els vaig dir 'mireu, vull jugar amb vosaltres, però si no compteu amb mi, me n'aniré a un altre equip'. Els vaig posar una mica de pressió i al final em van fitxar. Perquè a més de ser, per a mi, el millor club, jugar al Barça em permetia quedar-me a casa, amb la meva família. Amb els altres clubs hauria d'haver-me mudat a una altra ciutat als 16 anys, i no volia això. Així que vaig anar amb tot, vaig prémer una mica i van reaccionar bé. Em van fitxar. Vaig ser l'últim jugador a entrar a l'equip amb 16 anys, però em vaig guanyar un lloc", recorda a l'hora de parlar de la seva arribada al conjunt blaugrana.
Però, malgrat estar en un equip professional, Gasol també rememora els consells de la seva mare, qui li va demanar que no es distragués, i que se centrés en els seus estudis, per no descuidar-los. "La meva mare va ser molt clara: fins que no signis el teu primer contracte amb diners seriosos, seguiràs estudiant. Així que no estava clar encara que anava a poder guanyar-me la vida amb el bàsquet. M'encantava la medicina, la salut… i vaig tenir l'oportunitat d'entrar a la facultat de medicina. Vaig fer un any, compaginant-ho amb el bàsquet. Però això em va fer pensar: 'Si vull dedicar-me a això, he de demostrar-me a mi mateix i a la meva família que soc realment bo i que puc aconseguir-ho'. I això em va fer treballar encara més dur, per poder dir amb confiança: 'Pare, mare… vaig a per això amb tot'", va afegir.
La resta, és història. Pau es va convertir en el millor jugador de bàsquet de la història d'Espanya, i va guanyar molts títols amb els seus clubs i amb la selecció. I no va triomfar sol, ja que el seu germà petit, Marc, també va seguir el mateix camí, i va aconseguir escriure la seva pròpia llegenda.