Pau Cubarsí s'ha acostumat a competir sota pressió. És titular al Barcelona i va ser una peça important en el Mundial conquerit per Espanya. Va rebre el reconeixement com a millor jugador jove del torneig. No obstant això, la seva història s'entén lluny dels estadis, entre eines, fusta i feina familiar.
El central va créixer a prop del negoci de fusteria que mantenen el seu pare i el seu oncle. Aquell taller formava part del paisatge de la seva infància. Cubarsí no es considera un expert en l'ofici. Sí que recorda hores observant, tocant eines i descobrint com treballaven els familiars.
Pau Cubarsí no oblida els seus orígens humils
"Algun estiu he ajudat el meu pare", va explicar en una entrevista amb El Mundo. Va reconèixer que, quan era petit, hi passava les vacances. Molestava més del que ajudava. Però aquella experiència li va permetre conèixer l'esforç necessari per sostenir un negoci i tirar endavant una casa.
La fusteria mai ha estat presentada com un pla alternatiu. La seva carrera futbolística comença i ocupa el seu temps. Cubarsí sap que el taller continuarà en la seva vida. "La fusteria sempre hi serà", ha assenyalat en parlar d'aquest vincle amb les seves arrels i amb la seva família.
Veure treballar els seus pares va construir la seva manera d'entendre l'èxit. El defensa recorda jornades i sacrificis per protegir els fills. "Els meus pares han treballat molt dur", va afirmar. Per a ell, aquest compromís es va convertir en una referència. Li va ensenyar que cap oportunitat pot donar-se per garantida, tampoc quan arriba el reconeixement esportiu.
Tímid fora del camp, descarat sobre la gespa
Fora del camp manté un caràcter reservat. Cubarsí admet que li costa obrir-se quan està amb desconeguts. La situació canvia entre amics. Amb ells es mostra més divertit i espontani. A Girona aconsegueix conservar part d'aquesta normalitat. Allà pot caminar amb el seu grup i passar una mica més desapercebut.
El futbolista fins i tot fa broma amb la seva forma de camuflar-se. Com els seus amics porten pentinats semblants, assegura que algunes persones tarden a identificar-lo. Aquesta petita confusió l'ajuda a recuperar moments corrents. Són instants cada vegada més difícils per a algú reconegut contínuament per aficionats del Barcelona i de la selecció.
Cubarsí es considera un privilegiat per jugar en l'elit a una edat tan primerenca. Però també valora l'educació rebuda. La humilitat i ser bona persona són les dues idees que més repeteix. La seva mare roman pendent que no es desviï. Ell bromeja que podria rebre una clatellada si oblida aquests principis.