Obrir un negoci a la Xina pot sonar com una gran oportunitat: és la segona economia mundial, amb gegants corporatius i un mercat intern enorme. Tanmateix, com subratlla Paco, empresari que viu i treballa allà, “si no entens els silencis, signaràs coses que no has de fer”. Aquesta frase resumeix una realitat clau per a qualsevol emprenedor estranger: la cultura negociadora i el context empresarial xinès exigeixen lectura més enllà de les paraules, i una manca de comprensió pot portar a acords poc convenients o malentesos contractuals.
Però, més enllà dels silencis culturals, establir un negoci a la Xina suposa complir amb requisits específics, superar desafiaments burocràtics i adequar-se a un entorn legal i administratiu diferent del d'Espanya.
@paco_wta A la Xina, si no entens el silenci, signaràs el que no vols. 🇨🇳 Aquí el silenci no és buit. És decisió. Mentre tu continues parlant, justificant, afegint condicions perquè no suportes el silenci… l'acord ja s'està tancant sense tu. He vist molts europeus perdre la negociació no pel que van dir, sinó per no saber quan callar. A la Xina, moltes vegades el que no es diu és el que més importa. Si no saps llegir aquell moment, pots acabar signant alguna cosa que no volies o creient que hi ha acord quan no n'hi ha. ✨ A WTA ajudem marques i empreses a negociar i fabricar a Àsia llegint els senyals reals sobre la taula, no només les paraules. Perquè aquí es negocia escoltant, no només parlant.
♬ original sound - Paco_WTA
Com és obrir un negoci a la Xina: requisits, passos i reptes
La Xina ofereix diverses estructures legals per a empreses estrangeres, sent les més habituals la WFOE (Wholly Foreign-Owned Enterprise), la Joint Venture (empresa conjunta) o l'Oficina de Representació (RO). L'elecció depèn de si es vol un control total, es necessita un soci local o simplement establir presència sense activitat comercial directa.
Per a la constitució d'una WFOE, considerada la forma més completa d'operar per compte propi, cal seguir diversos passos burocràtics:
-
Reservar i registrar el nom de l'empresa davant les autoritats competents, com l'Administració d'Indústria i Comerç (AIC).
-
Sol·licitar aprovació per constituir l'empresa davant el Ministeri de Comerç (MOFCOM), presentant estatuts socials, pla de negoci i altres documents clau.
-
Obtenir la llicència comercial i el codi d'organització necessaris per operar legalment.
-
Registrar l'empresa a les autoritats fiscals i obrir comptes bancaris corporatius locals.
Al llarg d'aquest procés també és obligatori complir amb tràmits migratoris, permisos d'oficina, contractes de lloguer i, en molts casos, traduccions oficials i certificacions postil·lades dels documents corporatius.
Aquests passos porten temps —de mitjana diversos mesos— i requereixen atenció al detall. Molts empresaris estrangers recomanen treballar amb consultors o agents locals per gestionar la documentació i evitar errors costosos.
Facilitats i diferències respecte a Espanya
Comparat amb Espanya, el procés a la Xina és més complex i, en molts casos, requereix navegar per múltiples organismes de govern central i local. A Espanya, obrir una societat de responsabilitat limitada o donar-se d'alta com a autònom pot durar setmanes i es pot fer amb procediments molt digitalitzats. A la Xina, a més de la burocràcia tradicional, la norma de la Negative List indica en quins sectors sí o no es pot invertir com a estranger, i fora de la llista positiva hi ha restriccions, especialment en indústries considerades sensibles.
Malgrat aquests reptes, la Xina també ofereix zones franques i àrees de comerç lliure amb incentius fiscals i menys barreres d'entrada, així com reformes recents que busquen atreure inversió estrangera i generar seguretat jurídica per als emprenedors.
El paper de la cultura i el “silenci negociador”
L'apunt de **Paco —“si no entens els silencis…”— parla d'alguna cosa molt real: a la Xina, la comunicació pot ser indirecta, contextual i altament relacional. No sempre preval un “sí” o “no” clar. Molts acords es construeixen a partir de converses prolongades, confiança guanyada amb el temps i senyals no verbals. Signar un contracte sense haver llegit entre línies o sense comprendre la intenció darrere de certes expressions pot portar a clàusules desfavorables o expectatives no-alineades amb la pràctica local.
Per això, a més de complir requisits legals, és indispensable comprendre la cultura empresarial xinesa, construir relacions de confiança i, quan sigui necessari, buscar assessorament legal i local per interpretar acords abans de signar-los.
En resum, obrir una empresa a la Xina no és impossible, però sí que requereix paciència, preparació i sensibilitat cultural, cosa que en Paco destaca com a essencial per evitar problemes quan els silencis parlen més fort que les paraules escrites.